Després de les reiterades burles i negatives dels socialistes espanyols a qualsevol proposta de caràcter federal, s’ha de tenir humor per insistir en el tema. Un sistema federal es basa en la complicitat i la cooperació de parts diverses; i en el nostre cas els espanyols, ni els populars ni els socialistes, no és que no vulguin transformar l’Estat per tal que s’hi sentin còmodes les diferents nacionalitats i cultures, sinó que neguen l’existència de les altres. I, malgrat tot, encara hi ha catalans bufanúvols que persisteixen en la idea federal, potser per no haver de reconèixer el seu fracàs.
L’ex President de la Generalitat, Pasqual Maragall, proposava que es fes a Catalunya un referèndum on els ciutadans poguessin escollir entre tres opcions: acceptar la situació actual, anar cap a un sistema federal o la independència. El resultat d’una Consulta feta en aquestes condicions estaria cantat: guanyaria per una majoria aclaparadora l’opció federalista, i per tant podria ser una aposta intel·ligent per part dels federalistes. De fet, una proposta semblant ha sorgit també a Escòcia com a possible alternativa a la manca de majoria de l’SNP per a convocar el referèndum per la independència. Naturalment que, com en tota consulta, la pregunta condiciona decisivament la resposta; i des d’una perspectiva independentista la consulta amb aquestes tres opcions de resposta seria una consulta trucada. Els federalistes catalans, però, saben que la seva proposta és inviable sobretot perquè la tercera via precisa de l’acceptació i la participació del conjunt de l’Estat. I si fins ara tant els socialistes (i aquí hi hem d’incloure els socialistes catalans) com els populars es neguen a aplicar l’Estatut, ni tant sols les restes de l’Estatut que no han estat revocades pel Constitucional, com pretenen proposar un pacte federal!.
Però ja és molt que a les files socialistes gent com Pasqual Maragall que admetia que havia votat l’Estaut tapant-se el nas, per les retallades introduïdes, o gent com Ferran Mascarell, s’adonin de dues coses: primera, que amb la interpretació del Constitucional el marc legal actual és inviable per a Catalunya, i segona que s’ha de donar veu a la ciutadania perquè expressi la seva voluntat. Però, esperar que a Espanya respectin democràticament la voluntat del poble de Catalunya no és només una utopia sinó una quimera.
L’ex President de la Generalitat, Pasqual Maragall, proposava que es fes a Catalunya un referèndum on els ciutadans poguessin escollir entre tres opcions: acceptar la situació actual, anar cap a un sistema federal o la independència. El resultat d’una Consulta feta en aquestes condicions estaria cantat: guanyaria per una majoria aclaparadora l’opció federalista, i per tant podria ser una aposta intel·ligent per part dels federalistes. De fet, una proposta semblant ha sorgit també a Escòcia com a possible alternativa a la manca de majoria de l’SNP per a convocar el referèndum per la independència. Naturalment que, com en tota consulta, la pregunta condiciona decisivament la resposta; i des d’una perspectiva independentista la consulta amb aquestes tres opcions de resposta seria una consulta trucada. Els federalistes catalans, però, saben que la seva proposta és inviable sobretot perquè la tercera via precisa de l’acceptació i la participació del conjunt de l’Estat. I si fins ara tant els socialistes (i aquí hi hem d’incloure els socialistes catalans) com els populars es neguen a aplicar l’Estatut, ni tant sols les restes de l’Estatut que no han estat revocades pel Constitucional, com pretenen proposar un pacte federal!.
Però ja és molt que a les files socialistes gent com Pasqual Maragall que admetia que havia votat l’Estaut tapant-se el nas, per les retallades introduïdes, o gent com Ferran Mascarell, s’adonin de dues coses: primera, que amb la interpretació del Constitucional el marc legal actual és inviable per a Catalunya, i segona que s’ha de donar veu a la ciutadania perquè expressi la seva voluntat. Però, esperar que a Espanya respectin democràticament la voluntat del poble de Catalunya no és només una utopia sinó una quimera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada