L’alliberament, ahir, dels dos cooperants catalans segrestats des de feia gaire bé nou mesos, ha tornat a posar sobre la taula no solament el debat sobre què, quan i amb qui es pot negociar, sinó sobre la deshonestedat de molts polítics espanyols. La conclusió negociada del segrest ha vingut pocs dies després de l’intent fallit del Govern francès d’alliberar per la força un ciutadà seu que en va resultar mort, i també ha coincidit en el mateix dia que un altre segrest, en aquest cas d’un autobús a Manila, va acabar en tragèdia amb el resultat de diversos turistes morts, a més del segrestador.
Una primera consideració és l’actitud perversa dels Governs espanyols que quan els ha convingut han negociat amb qui ha calgut (tant els governs del PP com els del PSOE han negociat en algun moment amb ETA), però han criminalitzat la negociació quan han vist que en podien treure més rendiment partidista. En aquest cas és evident que s’ha pactat amb terroristes, i que en la negociació hi ha entrat en joc tant la compensació econòmica com l’alteració de la legalitat amb l’intercanvi de terroristes pels segrestats. L’argument dels contraris a tota negociació forçosament fora de la legalitat, que seria lícit si s’apliqués conseqüentment en tots els casos, el donaven ahir mateix veus properes a Al-Qaida: “El Govern francès hauria d’aprendre del Govern espanyol a l’hora de tractar aquests temes”. En definitiva, els terroristes ara saben que surt més a compte segrestar un espanyol que un francès. Però en aquest cas, a Zapatero li ha vingut com anell al dit l’èxit d’aquesta negociació, no perquè l’importi un rave la vida dels cooperants sinó perquè s’ha apuntat una medalla que sempre ajuda a mitigar el descrèdit en què està immers. Quan el PP o el PSOE diuen que no s’ha de negociar amb ETA, podeu escopir-los directament a la cara perquè estan mentint grollerament, i el que volen dir és que no hi pactaran i preferiran continuar posant en perill la vida de persones innocents, si no els surt a compte políticament.
L’obligació de qualsevol Govern és prioritzar les vides humanes; i per tant amb la mateixa lògica que s’ha negociat amb els terroristes d’Al-Qaida s’hauria de poder negociar amb ETA. L’existència de grups armats, per les motivacions que sigui, no és problema ni molt menys culpa dels ciutadans que en poden patir les conseqüències; aquest és un afer que han de resoldre els Governs. Quan hi ha vides en joc, aquesta ha de ser la prioritat. Per tant, un cop resolta la prioritat, és a partir d’avui que s’ha de veure la veritable voluntat del Govern espanyol per resoldre el tema del terrorisme d’Al-Qaida, i és ara que no hi ha violència al País Basc (per molt que els pesi als dirigents espanyols) que haurien de buscar la solució al conflicte.
Una primera consideració és l’actitud perversa dels Governs espanyols que quan els ha convingut han negociat amb qui ha calgut (tant els governs del PP com els del PSOE han negociat en algun moment amb ETA), però han criminalitzat la negociació quan han vist que en podien treure més rendiment partidista. En aquest cas és evident que s’ha pactat amb terroristes, i que en la negociació hi ha entrat en joc tant la compensació econòmica com l’alteració de la legalitat amb l’intercanvi de terroristes pels segrestats. L’argument dels contraris a tota negociació forçosament fora de la legalitat, que seria lícit si s’apliqués conseqüentment en tots els casos, el donaven ahir mateix veus properes a Al-Qaida: “El Govern francès hauria d’aprendre del Govern espanyol a l’hora de tractar aquests temes”. En definitiva, els terroristes ara saben que surt més a compte segrestar un espanyol que un francès. Però en aquest cas, a Zapatero li ha vingut com anell al dit l’èxit d’aquesta negociació, no perquè l’importi un rave la vida dels cooperants sinó perquè s’ha apuntat una medalla que sempre ajuda a mitigar el descrèdit en què està immers. Quan el PP o el PSOE diuen que no s’ha de negociar amb ETA, podeu escopir-los directament a la cara perquè estan mentint grollerament, i el que volen dir és que no hi pactaran i preferiran continuar posant en perill la vida de persones innocents, si no els surt a compte políticament.
L’obligació de qualsevol Govern és prioritzar les vides humanes; i per tant amb la mateixa lògica que s’ha negociat amb els terroristes d’Al-Qaida s’hauria de poder negociar amb ETA. L’existència de grups armats, per les motivacions que sigui, no és problema ni molt menys culpa dels ciutadans que en poden patir les conseqüències; aquest és un afer que han de resoldre els Governs. Quan hi ha vides en joc, aquesta ha de ser la prioritat. Per tant, un cop resolta la prioritat, és a partir d’avui que s’ha de veure la veritable voluntat del Govern espanyol per resoldre el tema del terrorisme d’Al-Qaida, i és ara que no hi ha violència al País Basc (per molt que els pesi als dirigents espanyols) que haurien de buscar la solució al conflicte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada