Pàgines

dilluns, 23 d’agost de 2010

S’ha aixecat la veda contra el català

L’actitud de la defensora del Pueblo, recorrent la nova Llei d’acollida de Catalunya davant del Constitucional, és una mostra del que s’esdevindrà a partir d’ara. L’estratègia dels falangistes espanyols, tant dels que encara en llueixen els símbols a la solapa com dels que es van disfressar de demòcrates per a sobreviure al franquisme, els està funcionant a la perfecció. El mateix objectiu d’aconseguir una Espanya que sigui “Grande y Libre” però que sobretot sigui “Una”, el tenen més a prop que mai. Amb la transició, els feixistes espanyols van acceptar incloure en el text constitucional termes com “Nacionalitat”, “protecció de les llengües de l’estat”, i un cert sostre competencial; però consideren que ara ja ha arribat l’hora d’acabar amb tot plegat i tirar pel dret.

Els peons del Tribunal Constitucional (peons amb sou d’or, això sí), d’acord amb les consignes de partit van trencar el mínim equilibri que alguns encara hi veien en aquell text constitucional. Ara ja tenen, la interpretació de la Carta Magna que els ha de permetre completar el genocidi lingüístic i cultural. Quan el Síndic de Greuges o la Consellera d’Acció Social i Ciutadania es queixen pel recurs presentat, al·legant que això pot trencar la cohesió social, sembla que obviïn que aquest és l’objectiu de l’entramat polític del qual formen part els juristes del Constitucional i la Defensora del Pueblo. És una qüestió d’odi contra Catalunya, i en general contra tot el que pugui trencar el seu concepte franquista d’”Unidad Nacional”. Són els mateixos que se n’estan sortint al País Valencià liquidant la llengua dels valencians, els mateixos que fan la vista grossa, quan no fomenten i hi donen suport, a les accions violentes contra els activistes valencians. I que ara, donat que a Catalunya són una minoria, s’han marcat l’objectiu de crear conflictes i descohesionar el país. Saben que la llengua catalana és un element de cohesió i d’integració per a la gent nouvinguda, i per això, amb una actitud insolentment racista, pretenen trencar-ho. Fins i tot hi havia hagut sentències de la Justícia espanyola que avalaven la immersió lingüística, precisament per aquest caràcter integrador; però ara les consignes polítiques han canviat.

Però això només és una mostra del que s’esdevindrà a partir d’ara. Ja tenen la interpretació més franquista del text constitucional que els permet anul·lar de facto la minsa autonomia existent, i atacar de ple la llengua catalana. Ara tot se’ns girarà en contra, si no hi ha una reacció (que de moment no es veu per enlloc) de la classe política disposada a fer-hi front. L’actitud dels socialistes, dels convergents, del síndic de greuges, i tants altres dient que s’ha de negociar amb els qui han iniciat l’ofensiva final no és sinó un acte d’imbecil·litat o de cinisme.