L’alcalde de Lleida deia ahir que trobava a faltar en el PSC aquella moral de victòria que havia tingut en altres temps. Però, tot seguit, ell mateix reconeixia que aquestes serien unes eleccions difícils per als socialistes però que, a diferència del Conseller d’Economia Antoni Castells que renunciava a ser a les llistes, ell hi seria “a les verdes i a les madures”. Una expressió que també havia fet servir abans d’ahir Joaquim Nadal, i que tothom sap que només s’utilitza quan es veu que les coses val maldades.
Els publicistes, encara que estiguin anunciant un menjar escombraria o un producte d’escassa qualitat, saben que han de donar-hi el to de la victòria, del qui presenta un producte estrella. Els vins de més baixa qualitat, per exemple, acostumen a posar en la seva etiqueta “vino selecto de mesa”. Però, fins i tot la publicitat comercial té els seus límits, i a voltes quan no es pot magnificar el producte perquè sonaria a mofa s’opta per remarcar-ne un aspecte col·lateral, o com a mínim que sigui la imatge de la persona que presenta el producte la que sigui realment atractiva. Els publicistes de la política ho tenen més complicat, i aquesta moral de victòria que comercialment es pot resumir amb una frase absurda com “la chispa de la vida”, en campanyes electorals o preelectorals és més difícil d'encomanar.
Els socialistes no tenen, i ells mateixos ho reconeixen, moral de victòria perquè saben que a la gent li sonaria ridícul que en tinguessin. És una mica el que també els passa als d’Esquerra, que a tot estirar parlen de parar el cop, de contradir les enquestes, de no baixar tant com diuen, però mai amb la moral de victòria amb què pronosticaven ara fa dos anys un ascens imparable. Tampoc hi és en Carretero aquesta moral de victòria, de manera que ara no gosaria dir, com va fer temps enrere, que seria un fracàs treure menys de deu diputats perquè sap que sol ho tindrà molt difícil, per no dir impossible d’entrar. I és que la moral de victòria no la creen ni els polítics ni els publicistes, sinó que és el resultat d’una realitat que es palpa al carrer.
Els publicistes, encara que estiguin anunciant un menjar escombraria o un producte d’escassa qualitat, saben que han de donar-hi el to de la victòria, del qui presenta un producte estrella. Els vins de més baixa qualitat, per exemple, acostumen a posar en la seva etiqueta “vino selecto de mesa”. Però, fins i tot la publicitat comercial té els seus límits, i a voltes quan no es pot magnificar el producte perquè sonaria a mofa s’opta per remarcar-ne un aspecte col·lateral, o com a mínim que sigui la imatge de la persona que presenta el producte la que sigui realment atractiva. Els publicistes de la política ho tenen més complicat, i aquesta moral de victòria que comercialment es pot resumir amb una frase absurda com “la chispa de la vida”, en campanyes electorals o preelectorals és més difícil d'encomanar.
Els socialistes no tenen, i ells mateixos ho reconeixen, moral de victòria perquè saben que a la gent li sonaria ridícul que en tinguessin. És una mica el que també els passa als d’Esquerra, que a tot estirar parlen de parar el cop, de contradir les enquestes, de no baixar tant com diuen, però mai amb la moral de victòria amb què pronosticaven ara fa dos anys un ascens imparable. Tampoc hi és en Carretero aquesta moral de victòria, de manera que ara no gosaria dir, com va fer temps enrere, que seria un fracàs treure menys de deu diputats perquè sap que sol ho tindrà molt difícil, per no dir impossible d’entrar. I és que la moral de victòria no la creen ni els polítics ni els publicistes, sinó que és el resultat d’una realitat que es palpa al carrer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada