El senyor Huguet ja ha trobat l’excusa perfecte per a justificar el resultat de les properes eleccions. Malgrat que totes les enquestes, des de fa temps, pronostiquen una davallada electoral d’Esquerra quan en les enquestes encara no apareixien ni Reagrupament ni molt menys Solidaritat Catalana, ara el Conseller Huguet es despenja dient que si la suma dels diputats que tregui Esquerra més els que puguin treure aquestes noves formacions independentistes no supera els actuals diputats republicans, això voldrà dir que aquestes hauran entrat a l’escena política catalana per restar i per dividir el vot independentista.
Ja n’hi ha prou de dir bajanades, senyor Huguet. Ha estat aquesta pèssima direcció d’Esquerra, amb el lamentable espectacle que ens han ofert durant anys el Puigcercós i el Carod disputant-se la direcció del partit (essent la riota de Polònia), i sobretot la seva inexplicable actitud al si del tripartit la que ens pot portar al fracàs. Perquè serà un fracàs que Esquerra no compleixi les expectatives que se’ns van donar en el darrer Congrés del Partit, segons les quals ara hauríem de fer el salt endavant per a esdevenir la força majoritària d’esquerres i decisius per al nou Govern. És incomprensible el malbaratament del protagonisme que hauria pogut tenir la vicepresidència del Govern i el mateix bagatge de Carod Rovira, l’actitud de seguidisme i de manca de projecte al si del tripartit que ens ha engolit completament. I aquesta i no cap altra serà la causa del fracàs electoral d’Esquerra, justament quan les condicions polítiques i socials de la societat catalana serien les òptimes. I que no ens presentin, quan el sentiment sobiranista del país ha crescut enormement, com un èxit el fet d’haver resistit o d’haver patit una davallada menor de la pronosticada..
La fugida de Carretero primer, i ara la d’Uriel Bertran, amb el que arrossegava cadascú, i l’aparició de Solidaritat Catalana, potser tampoc acabaran reeixint si són incapaços de fer un front comú, però no seran la causa de res, sinó la conseqüència. I els causants d’aquest desastre haurien de tenir a punt la carta de dimissió.
Ja n’hi ha prou de dir bajanades, senyor Huguet. Ha estat aquesta pèssima direcció d’Esquerra, amb el lamentable espectacle que ens han ofert durant anys el Puigcercós i el Carod disputant-se la direcció del partit (essent la riota de Polònia), i sobretot la seva inexplicable actitud al si del tripartit la que ens pot portar al fracàs. Perquè serà un fracàs que Esquerra no compleixi les expectatives que se’ns van donar en el darrer Congrés del Partit, segons les quals ara hauríem de fer el salt endavant per a esdevenir la força majoritària d’esquerres i decisius per al nou Govern. És incomprensible el malbaratament del protagonisme que hauria pogut tenir la vicepresidència del Govern i el mateix bagatge de Carod Rovira, l’actitud de seguidisme i de manca de projecte al si del tripartit que ens ha engolit completament. I aquesta i no cap altra serà la causa del fracàs electoral d’Esquerra, justament quan les condicions polítiques i socials de la societat catalana serien les òptimes. I que no ens presentin, quan el sentiment sobiranista del país ha crescut enormement, com un èxit el fet d’haver resistit o d’haver patit una davallada menor de la pronosticada..
La fugida de Carretero primer, i ara la d’Uriel Bertran, amb el que arrossegava cadascú, i l’aparició de Solidaritat Catalana, potser tampoc acabaran reeixint si són incapaços de fer un front comú, però no seran la causa de res, sinó la conseqüència. I els causants d’aquest desastre haurien de tenir a punt la carta de dimissió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada