Pàgines

dimecres, 17 de novembre de 2010

Si l’encerto, l’endevino

Les enquestes pre electorals, no és pas cap secret, no són tan importants pel fet que ens informin de quina és la tendència dels electors com pel fet que acaben condicionant-los. Per això hi ha tant d’interès en publicar-ne una i altra vegada, encara que no aportin res de nou. Els mitjans de comunicació s’ho prenen com un reclam publicitari, tant en el sentit de les vendes o audiències del propi mitjà com en el sentit d’afavorir unes determinades opcions polítiques.

Hauríem de deixar de banda les falses enquestes, aquelles que algunes formacions polítiques s’inventen per a esperonar o donar ànims als seus militants i possibles votants, i també aquelles altres fetes sense cap mena de rigor, a base de deixar que siguin els lectors o internautes els qui emetin el seu vot. Aquests dies n’hem vist de tan estrambòtiques i absurdes que l’únic que fan és desprestigiar el mitjà que les publica, per més que adverteixi que el procediment seguit pot distorsionar completament la realitat. I si algú de les creu, que s’ho faci mirar.

Una altra cosa són les enquestes fetes per institucions o organismes més o menys oficials, o per empreses que s’autoqualifiquen com a especialitzades. Tot i que no s’ha de descartar que en alguns casos hagin estat convenientment manipulades o amanides, hem d’entendre que el resultat que publiquen és fruit d’un treball professional del qual haurien de respondre si després es demostra que no s’ajustava en absolut a la realitat. És el mateix que passa amb els professionals de la política, ja siguin dirigents de partit o analistes professionals: si aplicant tots els seus coneixements i tots la seva capacitat d’anàlisi resulta que van molt lluny d’osques, haurem de posar en dubte la seva professionalitat i la seva capacitat per a continuar exercint.

El que no pot ser és que ens donin gat per llebre. Una cosa és que els tertulians del cafè s’errin de mig a mig, i l’altra és que ho faci una empresa o un analista professional. Els aficionats s’ho poden prendre com una mena d’aposta, com qui juga a les travesses de futbol, però aquests altres haurien de justificar el seu sou, o plegar.