Pàgines

dimarts, 20 de setembre de 2011

PP = PSOE? potser no tant, però...

Ho deia Joaquim Nadal “No es pot equiparar mai a socialistes i a populars com a enemics de la llengua”. I dit així sembla que té tota la raó del món. No es pot equiparar la croada dels populars impulsada per l’odi visceral contra la nostra llengua i la nostra cultura, amb les actituds dels socialistes espanyols (els socialistes catalans no existeixen com a tals), per més que també hi comptem agressions, desencerts i actituds claudicants. Per això, podem considerar injust, com semblava que volia fer el portaveu del Govern, equiparar l’hostilitat manifesta del Partit Popular contra un dels pilars de la convivència i la cohesió nacional, com és la immersió lingüística, amb el decret de la tercera hora de castellà impulsat pel PSOE.

Aquests dies tothom ha valorat la unanimitat de tots els partits catalans, inclosos els socialistes, a l’hora de defensar la immersió lingüística. En aquesta ocasió, ni tan sols no els hem sentit dir aquella excusa de l’obligat compliment de les sentències. I és que en aquest cas la mala voluntat dels tribunals i el seu pervers afany de perjudicar la llengua i la cohesió del país per motius estrictament de partit, era tan manifesta que fins i tot els espanyols gosen dubtar de l’obligació d’acatar sentències injustes. I és en aquest sentit que no es pot posar al mateix sac socialistes i populars; als primers encara els queda un mínim de decència. Ara bé, dit això, tampoc poden pretendre els socialistes que fem com si no haguessin estat ells els qui haguessin promulgat el decret de la tercera hora de castellà (tanmateix innecessari perquè a la majoria de centres aquesta hora ja s’aplica per iniciativa pròpia); com si no fos per la seva expressa voluntat que TV3 no es pot veure al País Valencià a part de la ja sabuda del Partit Popular; com si no haguessin estats ells els qui van vetar la tramitació de la ILP Televisió sense Fronteres, que no han desencallat fins ara quan saben que ja no hi ha temps material per a aprovar-la; com si no hagués estat el Govern Zapatero el qui va interposar recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei de l’Aranès; o com si no fos el mateix Govern de Rubalcaba el qui ha impedit, quan era a les seves mans, que el català fos reconegut com a llengua oficial a Europa.

Admetem que no és equiparable l’odi dels populars a l’actitud sovint incomprensible dels socialistes. Però que no vulguin fer-nos combregar amb rodes de molí. Quan el candidat socialista animava els seus correligionaris a Gavà a defensar la llengua catalana, algú li havia de dir que l’hem de defensar de les agressions del Partit Popular, però també de les agressions dels socialistes. És cert que sempre és preferible una garrotada a les cames que al cap; però la de les cames no deixa de fer mal.

2 comentaris:

Gerard Domínguez i Reig ha dit...

Que no intentin, tanmateix, enganyar-nos. Va ser el PSOE qui va donar suport a UCD quan, l'any 1979, una llei orgànica va permetre al Tribunal Constitucional dirimir sobre Estatuts d'Autonomia, quan la Constitució no ho contemplava. El PSOE és còmplice de les violacions al nostre autogovern.

David ha dit...

esmentar també el tancament de Ràdio 4 i la reducció de programació del circuit català de TVE. Efectivament, el PP s'ha guanyat un lideratge indiscutible en la cursa contra la llengua i cultura catalanes, però el PSOE, més que per tenir un objectiu oposat, sembla distingir-se únicament per una menor intensitat en les hostilitats. Com els rols, a les pel.lícules, del policia bo i el dolent (que un sigui més temible no vol dir que no siguin tots dos al mateix bàndol). La diferència és sobretot d'estratègia. Zapatero va dir en una entrevista que quan una "comunitat" té institucions pròpies i sentides vivament, calia respectar-ho, ja que "no servia de res" atacar-ho frontalment, que això podia ser contraproduent. En el fons és això, si no s'hi fiquen tant com els del PP és per no tibar massa la corda i obtenir resultats contraris als desitjats, no perquè ideològicament es sentin vinculats amb l'obligació de l'estat de respectar per igual totes les seves llengües oficials. Els del PP, en canvi, tenen una estratègia de xoc frontal, massa segurs de poder imposar el que volen com per qüestionar-se si segueixen la millor estratègia.