Pàgines

dijous, 27 de setembre de 2012

Existim els catalans?

Ja s’ha dit moltes vegades: la clau de la discussió està en el reconeixement d’una ciutadania catalana com a subjecte de dret. Un principi que es pot simplificar amb el concepte de nació aplicable a Catalunya. Si som una nació tenim uns drets que no tindríem si fóssim només una regió o una comunitat autònoma d’un Estat. De fet, la Constitució espanyola, potser per la influència de Miquel Roca, que en tant que convergent és expert en ambigüitats, ja distingeix entre regions i nacionalitats, un terme sinònim de nació.

Les institucions espanyoles s’han cuidat prou d’anar definint les bases jurídiques per tal que hom no pugui interpretar els beneficis propis d’una nació al concepte constitucional de nacionalitat. Per això, els socialistes i els populars contraris al principi democràtic del dret a decidir o del dret reconegut internacionalment a l’autodeterminació dels pobles fan servir l’argúcia, la trampa, d’excusar-se en el fet que aquest dret es podria exercir sempre que se segueixi la legalitat vigent, que resulta que el prohibeix. Franco també deia que tothom era lliure de manifestar-se, d’associar-se i d’expressar-se, sempre que es fes seguint la legislació. Aquí, doncs, entra en joc la contraposició de la legitimitat per damunt de la legalitat; en definitiva, cap legislació no pot conculcar els drets legítims dels pobles, ni de ningú. Si per a exercir els drets legítims del poble català l’actual legislació no serveix, senzillament s’ha d’obviar i acollir-se al dret internacional.

Però, el tema de fons, des de la perspectiva del nacionalisme espanyol, és que neguen la nostra existència. Els catalans, segons ells, no existim; i per tant no té sentit reclamar drets de cap mena. No existeix el poble català, sinó espanyols, perquè els espanyols sí que existeixen, que viuen a Catalunya. També per això consideren que no existeix una llengua pròpia, sinó que hi ha, segons ells, espanyols que tenen la llengua pròpia espanyola i alguns, a més, coneixen o usen una altra llengua. Unes eleccions en clau plebiscitària o un referèndum, de fet, són una afirmació o una negació de la nostra existència.