Pàgines

dimecres, 26 de setembre de 2012

Per terra, mar i aire

Ja ens en podem fer pagues d’això: ens atacaran per terra, mar i aire. Algú (sempre n’hi ha amb deficiències mentals importants) ja ha advertit que abans haurem de passar per damunt del seu cadàver. Però, més enllà d’aquesta mena d’estridències que no mereixerien ni ser comentades, sí que és cert que ens hem de preparar perquè no escatimaran recursos i empraran totes les tècniques imaginables.

El portaveu del Govern de la Generalitat deia ahir que veia propostes i reaccions de part dels polítics espanyols no solament molt dispars, sinó fins i tot contradictòries. I és que és de preveure que ens passi com en els judicis de pel·lícula: primer es mira d’evitar el judici al·legant defectes de forma; tot seguit es nega cap mena de culpabilitat en l’afer; i al mateix temps, per si falla aquest argument el mateix advocat al·lega legítima defensa o presenta tota mena d’atenuants per a alleugerir la pena. I amb una mica de tot ens trobarem, i no forçosament amb cap ordre lògic. Des del primer moment, ja es va utilitzar el recurs d’advertir-nos que la independència seria la nostra ruïna econòmica; algú donava a entendre que ara, precisament ara amb la crisi que patim, no era el moment de fer plantejaments d’aquesta mena, com si per ells hi hagués mai un moment per a fer-ho; no ha faltat qui ha llançat l’amenaça de la violència, un recurs que diuen que està previst en la Constitució; o la violència d’emprar el seu sistema judicial corrupte per anul·lar les decisions democràtiques dels catalans; altres han buscat sortida a base de discutir les fórmules a emprar en tot el procés, qui ha d’autoritzar el referèndum, amb quina pregunta, quins percentatges legitimarien el procés...; no ha faltat tampoc, ni faltarà, l’amenaça econòmica no només institucional, sinó també de la indústria i el comerç català; o la de l’aïllament internacional, donant per descomptat que ells ens vetaren i boicotejaran tot el que puguin; faran sortir el fantasma de la fractura social, donanat per suposat que seran ells qui la promouran; i, avesats a les pel·lícules on hi ha el policia dur i el que fa el paper de bo, també hi haurà qui intentarà fer veure que amb bona voluntat hi ha possibilitats d’entesa, i fins i tot simularan oferir-nos tot allò que fins ara han negat.

Tot plegat forma i formarà part d’una mateixa estratègia. Fins i tot trobaran tota mena d’especialistes i suposats tècnics, jurídics o econòmics, per avalar les seves tesis. Tan bon punt vegin la més mínima feblesa per part nostra, s’hi llançaran com feres afamades, per oblidar-les a partir del mateix moment que creguin desactivat el procés d’independència. Ells ja hi estan avesats a la mentida, a l’incompliment i a passar-se les promeses pel forro. Caldrà mantenir la tensió sobre els nostres dirigents polítics perquè no cedeixin en el camí emprès, però també caldrà un desplegament mediàtic permanent per tal de contrarestar els seus atacs, per terra, mar i aire.