S’atrapa abans un mentider que un coix

Diuen que per a descobrir un delinqüent hi ha diferents possibilitats: una primera i elemental és la d’enxampar-lo in fraganti; una segona pot ser anar seguint les pistes i les proves que ens porten a la seva identificació; més fràgil i aplicable només en alguns casos és el mètode de l’exclusió, a través del qual s’arriba a la conclusió que no pot ser ningú més; i finalment, hi ha el recurs de veure qui ha tret profit del delicte. En política, hi pot haver encara una altra possibilitat que seria la de constatar com reaccionen l’entorn i els mitjans afins.

Quan va aparèixer el tema de la gravació de la conversa privada de la senyora Camacho amb l’ex xicota de Jordi Pujol Ferrussola, aquesta va posar el crit al cel i tots els mitjans afins es van escandalitzar, presentant-ho com el summum de la corrupció de la política catalana. De fet, tot plegat formava part d’una mateixa estratègia, endegada fa temps, però incrementada a rel del procés sobiranista amb la intenció de torpedinar-lo. Ja llavors, als despatxos del PP, es va fabricar la falsa notícia dels comptes corrents a Suïssa (aleshores el Mundo ja sabia que el qui de veritat n’hi tenia era el tresorer del PP), i naturalment el diari de Pedro J els va servir d’altaveu. Ells ja compten que el jutge anirà retardant la querella presentada per difamació, i que quan surti la sentència tant se val el que digui perquè ja hauran aconseguit el seu objectiu. Després han apressat la instrucció d’altres casos, alguns dels quals suposo que tenen prou base legal com per a imputar alguns representants polítics, i ara els venia com anell al dit coronar-ho amb una trama d’espionatge.

Qui va encarregar la gravació de la conversa al restaurant la Camarga, probablement no se sabrà mai del cert, perquè la gent pot ser corrupte però no té per què ser forçosament tan imbècil com per fer l’encàrrec per escrit. Però és evident que aquest tema, tan bon punt s’ha començat a girar cap al mateix Partit Popular, i cap a l’entorn de l’ASC com se la coneixia a Mètode 3, els grans mitjans de comunicació espanyols han començat a passar pàgina, i el fiscal ja ha dit que només s’interessarà pel fet puntual de la gravació i que no l’interessa res més... no fos cas que al darrera aparegués el CNI.