Pàgines

divendres, 3 de maig de 2013

Pressupost de la Generalitat, ja

Sense cap mena d’escrúpol, el portaveu del Partit Popular a Catalunya, Enric Millo, deixava anar el xantatge del Govern espanyol a les finances catalanes. Reclamava que Artur Mas, un cop anunciat que la mitjana del dèficit permès a les autonomies serà del 2’1%, presentés al Parlament uns pressupostos amb aquesta previsió de dèficit i que seguís negociant la possibilitat d’ampliar-la una mica, en el ben entès que ells posarien com a condició que la Generalitat renunciés a les despeses destinades a defensar els elements claus de país: la llengua, la projecció exterior, els mitjans de comunicació públics, i per suposat tot el que es relacioni amb l’exercici democràtic del dret a decidir.

És cert que el Govern espanyol va presentar i aprovar uns pressupostos amb números falsejats, ja que tothom sabia que l’evolució del PIB triplicaria el - 0’5% que tramposament havia pressuposat el Partit Popular. Segurament que si la Generalitat optés també per falsejar els números per tal que li quadressin, ells serien els primers en denunciar-ho. Des d’una perspectiva social, ja no parlo ni tan sols d’esquerres, és evident que no es pot acceptar un límit de dèficit tan baix, quan el Govern Central, que és el que té més marge per a retallar pressupost, es queda la major part del sostre de dèficit permès per la UE, i quan aquest límit obliga a desmantellar l’estat del benestar: educació, sanitat i pol´tiques socials. Des d’una perspectiva nacional és encara més inacceptable: l’espoli fiscal que patim els catalans anualment triplica o quadruplica el gruix de les retallades que amb l’actual sistema se’ns imposa; i només que el Govern Espanyol pagués els deutes contrets amb Catalunya, i establerts per llei, ja no caldria fer retallades. Però, ara, a més, el Partit Popular introdueix el xantatge per a fer claudicar el desig de llibertat dels catalans; no en té prou en robar a cada ciutadà de Catalunya l’equivalent a prop de 2.500 euros anuals, sinó que per a recuperar una petita part dels nostres diners s’imposen condicions polítiques que van en contra de la immensa majoria dels catalans.

Em sembla lògic que el Govern de la Generalitat es negui a presentar uns pressupostos sense saber una dada econòmica tan important com és el sostre de dèficit; és una simple qüestió de rigor i d’honestedat, que no té el PP. Però potser sí que hauria de presentar uns pressupostos, d’una banda sobre la base d’uns dèficit realment assumible i de l’altra sobre la base de comptabilitzar el que l’Estat deu a Catalunya, i que en tot cas hauria de comptabilitzar en el passiu de l’Estat. Però, és que la Generalitat el que hauria de presentar és el pressupost real que podria fer si, assumint la sobirania financera, disposéssim de tots els nostres recursos. I tot seguit assumir aquesta sobirania financera.