No crec que hagin sorprès ningú les declaracions de l'Heribert Barrera dient que la política de "peix al cove" que practicava el govern Pujol era més eficaç i més positiva per al país que la política del tripartit. Almenys pel que fa a les relacions amb Espanya i a l'obtenció de millores per a l'autogovern. Jo crec que hi ha una cosa molt pitjor que la tan criticada política de "peix al cove": fer-la igualment, tot i blasmar-la, i a sobre no tirar cap peix al cove.
Aquest és un problema que té ERC des de fa temps. Com que vol marcar un perfil propi, com sigui, fins i tot en aquelles qüestions en les quals hauríem de coincidir amb altres forces polítiques, carrega contra tothom com si només hi hagués un partit vàlid i útil per al país, però a l'hora de la veritat no gosa anar gaire més enllà d'on han anat els altres.
Si analitzem la política de govern dels darrers quatre anys, hi trobarem encerts i gestions positives, com ara la llei de barris; però, en línies generals, els ciutadans no noten massa diferències entre un govern i un altre.La política lingüística, per exemple, és calcada de l'anterior, és a dir molt fluixa, acomplexada i sense iniciatives serioses més enllà de costoses campanyes publicitàries. A nivell de serveis bàsics, com l'ensenyament, la sanitat o la seguretat, tot continua igual.
Hi ha alguna diferència important, però. Els qui havien posat la seva confiança en l'arribada al poder d'una força independentista, ara es troben desorientats i sobretot decebuts: si quan manen "els nostres" anem així, què podem esperar? Perquè no és que el govern tripartit hagi seguit la política pujolista de "peix al cove", sinó que ha seguit la pitjor política dels darrers anys del pujolisme, sense cap il·lusió ni ambició nacional.
Com diu l'Heribert Barrera, pitjor que fer una política de "peix al cove" és no tirar cap peix al cove. O millor dit, políticament, encara hi ha una cosa pitjor: tenir la miopia política de no veure-ho.