Pàgines

dilluns, 17 de setembre del 2012

Compte amb Europa!

Deia l’altre dia Victor Alexandre: “Si Europa ha de triar entre Catalunya i Espanya, sempre triarà Catalunya. Sap que Catalunya és un país solvent i Espanya un país en fallida”. Compte amb aquesta mena d’eufòries i de confiances amb una lògica que pot semblar, des del nostre punt de vista, evident. Durant molt de temps hem parlat d’Europa amb aquella visió poètica d’Espriu, com “aquell nord enllà on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç!

L’Europa que tenim avui crec que s’allunya bastant d’aquell tòpic que ens havíem creat per a contraposar-lo a la dictadura franquista. Aquesta no és una Europa de pobles que s’apleguen per a treballar conjuntament per als benestar de la ciutadania: és una unió d’Estats abocats de ple a satisfer els interessos dels poderosos. Aquesta Europa no té cap mena d’interès pels problemes i les preocupacions de la gent; a cap dels seus dirigents se li ha ocorregut mai, per exemple, sortir a rescatar un país que pogués estar en dificultats. Si Grècia o Portugal, degut a la mala gestió dels seus governants, tenien seriosos problemes econòmics que posaven en perill els interessos dels bancs i dels inversors europeus, aleshores han corregut a salvar aquests interessos a base d’enfonsar encara més l’economia dels grecs, o la dels portuguesos. Avui, els problemes de Grècia o de Portugal, i també d’Espanya, tenen el seu origen en aquella mala gestió però han estat agreujats enormement per les polítiques que els han obligat a seguir; i per tant, aniran de mal en pitjor. El poder només s’alia amb el poder, i els carronyers s’aboquen allà on hi ha carronya. Mentre Catalunya no sigui independent el poder és a Madrid, i Europa estarà al seu costat. I no els importa tant si el país està o no en fallida, perquè el seu benefici també està en aprofitar-se d’aquesta situació de fallida.

Només quan el procés es vegi ja com a inevitable, quan sigui evident que Catalunya assumeix el propi poder, només aleshores voldran ser-hi. I no pas per ajudar-nos, com a catalans, sinó per no permetre que cap poder se’ls escapi de les mans. No siguem il·lusos pensant en una Europa culta, noble i no és quantes coses més, que es posarà al costat dels qui volem fer un exercici de llibertat; justament aquesta Europa està imposant condicions als Estats que coarten la llibertat dels ciutadans. Simplement, els catalans volem tenir el poder per poder figurar en el club dels poderosos i treure’n algun benefici que ara ens és negat.