Costarà de fer quadrar els pressupostos de la Generalitat, perquè les mesures preses fins ara suposaran, entre altres coses, tenir menys ingressos. I el Govern, entestat en aquesta política suïcida de les retallades, i malgrat saber d’on vénen els mals de les finances catalanes, es manté amb la pretensió d’ajustar-se a les imposicions que li cauen de Madrid i de Brussel•les. Per això, se li acut recórrer a la partida corresponent a la disposició addicional tercera de l’Estatut per inflar una mica el capítol d’ingressos.
Naturalment, el Govern espanyol ja ha reaccionat dient que no admetrà de cap de les maneres que la Generalitat inclogui aquesta partida com a previsió d’ingressos. I molt menys encara que s’hi incloguin partides corresponents a deutes anteriors. Una negativa que sembla que no entenen els responsables de les finances catalanes. Aquests fan servir un argument ben simple: en qualsevol comptabilitat, en el capítol d’ingressos s’hi inclouen totes les previsions de cobrament, fins i tot en el cas que no hi hagi una garantia absoluta de fer-les efectives. Al capdavall, quan el Govern preveu el cobrament de determinats impostos no en té pas la garantia absoluta, perquè tot dependrà de l’evolució de l’economia; i, això, els economistes acostumen a encertar-ho ben poc. En aquest cas, el Govern de la Generalitat podria evitar algunes de les retallades previstes si pogués incloure els diners previstos per l’Estatut; un Estatut que el Govern espanyol no se sent moralment obligat a complir, amb la seguretat que cap jutge gosaria obligar-lo al compliment de la Llei.
Però això no és excusa per pretendre colar aquesta partida en el capítol d’ingressos de la Generalitat. Sembla estrany que a una eminència en el camp de l’economia, com el senyor Mas-Collell, se li escapi quelcom tan elemental en economia. Hi ha deutes que per la insolvència dels qui els haurien de satisfer s’han de donar per perduts: són com els bons o els crèdits escombraries. El PP té tota la raó quan diu que la Generalitat no es pot refiar de cobrar el deute que hi té pendent. Refiar-se del Govern espanyol, i especialment del PP, és una solemne bajanada.