La CUP denunciava, dies enrere, que feixistes i neonazis gaudeixen d’una total impunitat. Tant li fa que hi hagi proves evidents, que exhibeixin armes i actituds violentes; a tot estirar es limita el seu camp d’actuació o se’ls vigila perquè els seus delictes que siguin excessivament escandalosos. A València aquesta denúncia de la CUP els deu sonar a una cançó excessivament repetida; allà han perdut la vergonya, no només els fatxes, sinó els cossos policials, els jutges i els polítics.
I no hi ha res a fer. Són sectors que tenen un nul suport de la ciutadania, afortunadament, però un gran suport en determinats estaments. Per això sobta que el Departament de Governació de la Generalitat els segueixi el joc. És incomprensible la duresa i la celeritat amb què s’està actuant contra el moviment dels indignats, en comparació amb la permissivitat que s’atorga als grups ultres. Les lleis s’interpreten i s’apliquen en funció de la ideologia política: les denúncies contra elements ultres i xenòfobs com l’alcalde de Badalona o el violent dirigent de PxC acaben sempre en un no res. Els indignats són assaltats a l’interior de la Ciutat de la Justícia quan ells voluntàriament es presentaven davant del jutge. La Fiscalia veu indicis de delictes en qualsevol manifestació independentista, a Catalunya, però sobretot al País Basc; i de cop esdevé cega davant d’actuacions delictives de grups espanyolistes.
No hi tenim res a fer. El sistema judicial espanyol està corromput fins al moll de l’os, compromès i depenent d’una ideologia polític ancorada en el franquisme i d’un radicalisme espanyolista impresentable, tal com veiem amb les seves sentències contra la llengua catalana. Només ens falta que el nostre Govern els faci el joc en un acte de submissió inacceptable. A Espanya, no solament sempre hi tindrem les de perdre en l’àmbit econòmic i cultural, sinó que també hi tindrem sempre la Justícia en contra.
I no hi ha res a fer. Són sectors que tenen un nul suport de la ciutadania, afortunadament, però un gran suport en determinats estaments. Per això sobta que el Departament de Governació de la Generalitat els segueixi el joc. És incomprensible la duresa i la celeritat amb què s’està actuant contra el moviment dels indignats, en comparació amb la permissivitat que s’atorga als grups ultres. Les lleis s’interpreten i s’apliquen en funció de la ideologia política: les denúncies contra elements ultres i xenòfobs com l’alcalde de Badalona o el violent dirigent de PxC acaben sempre en un no res. Els indignats són assaltats a l’interior de la Ciutat de la Justícia quan ells voluntàriament es presentaven davant del jutge. La Fiscalia veu indicis de delictes en qualsevol manifestació independentista, a Catalunya, però sobretot al País Basc; i de cop esdevé cega davant d’actuacions delictives de grups espanyolistes.
No hi tenim res a fer. El sistema judicial espanyol està corromput fins al moll de l’os, compromès i depenent d’una ideologia polític ancorada en el franquisme i d’un radicalisme espanyolista impresentable, tal com veiem amb les seves sentències contra la llengua catalana. Només ens falta que el nostre Govern els faci el joc en un acte de submissió inacceptable. A Espanya, no solament sempre hi tindrem les de perdre en l’àmbit econòmic i cultural, sinó que també hi tindrem sempre la Justícia en contra.