No és pas
cap novetat que un diari com l’ABC ataqui Catalunya, insulti o simplement se’n
burli. Forma part de la seva línia editorial, i és un indicador del nivell de
qualitat humana i professional dels qui el fan. Per tant, no ens ha de
sorprendre res del que digui; en tot cas seria una sorpresa que algun dia
parlés objectivament de Catalunya. En aquest cas, l’objecte de les ires del diari
ultra madrileny va ser una entrevista que van fer a Santiago Espot, president
de Catalunya Acció, a la cadena espanyola de televisió, 13TV, també d’extrema dreta, en què aquest demana a Artur Mas que convidés el Ministre Principal de
Gibraltar en motiu dels actes de la Diada
Nacional de Catalunya.
Les
estupideses que pugui dir el diari madrileny crec que tenen un interès mínim;
no en podem pas esperar una altra cosa. El que sí que ens hauria de fer pensar
és la raó per la qual un personatge com Santiago Espot és un convidat assidu en
aquests mitjans de la caverna mediàtica, ja sigui com a entrevistat, com a
tertulià o senzillament per a ser-hi citat. Amb tots els respectes per la seva
persona i pel grup que presideix, la seva rellevància en la política catalana
és força menys que testimonial, i els resultats electorals obtinguts quan s’ha
presentat com a candidat han estat insignificants. I és curiós, doncs, que una
persona que representa tan poca cosa en la política catalana sigui un dels
punts de referència de la caverna mediàtica, i a vegades també d’altres mitjans
de comunicació com Televisió espanyola. Em temo que el mateix Santiago Espot o
algú del seu entorn s’imagini que l’escullen a ell per a explicar la realitat
de Catalunya, en aquests mitjans de comunicació tan espanyols, per la seva
clarividència i profunditat d’anàlisi; i que no s’adoni que si el trien a ell
és perquè els és l’espàrring molt còmode per a poder-s’hi esbravar en contra de
Catalunya. Justament, aquesta suposada contundència amb què sol expressar-se
que aparenta un posicionament molt sòlid, és el que a ells els interessa per a
demostrar la poca consistència i el desvari de les nostres reivindicacions. La
pregunta que el mitjà televisiu formulava als espectadors en aquell programa on hi havia convidat Santiago Espot era:
“Deben pararse ya los pies a las bravuconadas independentistas?”.
Demanar que
el Govern de la
Generalitat convidi expressament una representació de
Gibraltar a assistir als actes de l’11 de setembre, em sembla un despropòsit molt
poc seriós; perquè s’entén que seria un gest amb l’exclusiva finalitat
d’irritar els espanyols. I el nostre procés, si volem que tingui èxit i que
arribi a bon port no el podem basar en gestos contra ningú, com una rabieta infantil. És un exemple més
del que veiem massa reiteradament en determinats fòrums de debat, on hi ha gent
que sembla que el seu màxim objectiu sigui insultar i ridiculitzar l’enemic,
quan el que hem de fer és vèncer-lo. I això no es fa ni amb crits, ni amb
pallassades ni amb exabruptes, que ben just si serveixen per a un desfogament
personal.