Pàgines

dissabte, 20 de juliol del 2013

De burques, nicaps i passamuntanyes

Recordo que en una ocasió, quan treballava en un Institut de Secundària, em vaig creuer en un passadís amb un alumne que portava la cara tapada amb un mocador o un buf. Instintivament, vaig abaixar-li el mocador d’una estirada, tot dient-li que aquell no era un lloc de camuflatge. No va passar res, el noi va quedar parat i no sé ni si em va tornar resposta; però després, companys professors em van dir que havia d’anar amb compte perquè en lloc de ser la criaturada d’un adolescent podia haver estat un vel per motivacions religioses o d’altre tipus.

Potser sí. Però no veig per què hem de permetre que algú vagi amb la cara tapada, si no és que ho admetem en tots els casos. És ben cert que, avui per avui, l’ús del burca o del nicab és gairebé anecdòtic al nostre país i no representa cap problema social; per tant, entenc que no estaria justificat prendre mesures de tipus legislatiu o reglamentari per a regular o prohibir l’ús d’aquesta mena de peces de vestir en determinats llocs. Ara bé, em sona força estrany l’argument dels qui diuen que regular-ho suposa una estigmatització del col·lectiu, quan en realitat l’estigmatització és justament la imposició d’aquestes formes de vestir. Si algú vol cridar l'atenció, com de fet feia el noi de l'Institut, i posar-se un estigma clar al damunt només cal que es tapi la cara i serà objecte de totes les mirades. En qualsevol cas, el que no es pot fer, entenc jo, és crear una norma pensada només per a aquest col·lectiu sinó que ha de ser general, precisament per posar tots els ciutadans en igualtat de condicions.


Com a professor no acceptava tenir a la classe un alumne amb la cara tapada, i no sé si ens semblaria bé que en determinats llocs algú es presentés amb un passamuntanyes o amb el casc d’una moto posat. Hi ha el dret a la llibertat individual, està clar, però tots convenim que és lògic i fins i tot necessari que s’estableixen en determinats àmbits normes generals de comportament i de convivència. I aquest és l’únic problema que hi veig en la iniciativa endegada al Parlament de Catalunya: inevitablement, i els mitjans de comunicació s’han cuidat prou de remarcar-ho fins al punt que alguns han desinformat expressament, la regulació de l’ús de qualsevol indumentària que cobreixi el rostre en determinats llocs públics s’associa de seguida a l’ús del burca o del nicab.