El Govern espanyol, com aquell qui no vol la cosa, està ultimant la nova llei de Caixes d’estalvi que es començarà a tramitar a les Corts. Aparentment és una llei de caràcter tècnic que arriba tard, quan la desfeta de les entitats d’estalvi de caràcter territorial, tan arrelades a Catalunya per exemple, ha desaparegut completament. Però en el fons té una important càrrega política, encaminada a culminar el procés de donar via lliure als grans bancs espanyols. I inexplicablement la classe política catalana, igual com va fer quan el Banc d’Espanya va encetar l’estratègia de fusions de les caixes, sembla que no hi tingui res a dir.
Algú ha comès la frivolitat de ridiculitzar la nova llei pel que fa a l’activitat de les caixes d’estalvi, que s’hauran de circumscriure a una sola comunitat autònoma, i encara amb tot un seguit de limitacions pel que fa a les seves activitats i al volum de negoci. Bàsicament, perquè en l’actualitat, després de tot el calamitós procés de fusions que va impulsar el banc d’Espanya i que ha acabat amb la fallida de les entitats fusionades, només queden a tot l’Estat la Caixa d’Ontinyent i la de Pollença, que actuïn com a tals i que no hagin traspassat el negoci a cap banc. Per altra banda, els aspectes de la llei que afecten a entitats d’estalvi que sí que disposen d’un banc estan pensats per a tres entitats més: CaixaBank, Kutxabank i Unicaja. En aquest cas l’objectiu és desvincular els bancs de les antigues caixes ara reconvertides en fundacions. Per als usuaris, que La Caixa hagi deixat de ser una entitat d’estalvi per convertir-se en Caixabank, i deixar per a la marca La Caixa la gestió de la seva obra social, fins ara ha tingut ben poca repercussió, tant pel que fa a la seva gestió diària com pel que fa a l’obra social. I és per aquí que vol atacar la nova llei: la intenció és reduir el pes de les Fundacions sobre els respectius bancs, perquè aquests esdevinguin entitats bancàries com la resta exposades als interessos dels mercats i abandonin la idea d’entitats no lucratives amb finalitats socials.
De moment, en l’esborrany de la nova llei les condicions que s’imposen semblen relativament laxes, per exemple sense cap limitació de calendari perquè les fundacions es venguin les seves participacions als bancs filials. Però amb aquesta llei, en el supòsit que no l’endureixin ja en la seva tramitació parlamentària, es pretén posar les bases per a culminar en un futur proper el procés de liquidació d’un model amb molta força tant a Catalunya com al País Basc. Recordem que el Banc d’Espanya ja va intentar ensorrar La Caixa falsejant les dades de Bankia, amb la qual volien que es fusionés, conscients que la fusió hauria suposat la fallida de totes dues. I no hi tenim res a dir?