La Vicepresidenta del Govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, ho deia ben clar: Farem tot el possible, des de la legalitat, per evitar que els càrrecs electes d’ANV continuïn governant en alguns municipis. Després del darrer atemptat d’ETA i la negativa d’ANV a condemnar-lo, sembla que hi ha la voluntat de recargolar una mica més la situació, en el sentit d’incrementar l’espiral d’acció-reacció. Però el que em fa més gràcia és aquesta apel·lació a emprendre accions contra el món abertzale, remarcant que es faran sempre des de la legalitat. Una apel·lació que seria innecessària si no hi haguessin els precedents de terrorisme d’Estat.
No entraré, ara, en l’estratègia abertzale, que en aquest sentit sempre m’ha resultat força incomprensible, en la mesura que sembla que a consciència es vulgui provocar l’Estat espanyol sabent que això els va arraconant cada vegada més. Sinó en el raonament que es fa des del Govern per emprendre noves accions en contra seva. El posicionament d’aquests grups, des de Batasuna a ANV, passant pel PCTB i per totes les altres organitzacions que giren en l’entorn abertzale, són ben conegudes. I no han variat excessivament ni quan es va produir el famós Pacte de Lizarra, ni en el procés de negociació que van obrir PNB, PSOE i Batasuna, ni quan es va autoritzar la presentació de les candidatures del PCTB o d’ANV, ni quan s’han formalitzat governs municipals amb la participació d’aquests grups conjuntament amb d’altres que ara sembla que s’han escandalitzat. Només la sotragada de l’atemptat sembla que reclami un cop d’efecte de cara a la galeria, estrictament publicitari.
Però la frase de la Vicepresidenta té la seva gràcia: s’actuarà des de la més estricta legalitat. I si la legalitat no permet actuar, es modelarà un nou marc legal fet a mida per a l’ocasió. És aquella trampa que fan algunes administracions quan volen adjudicar una obra o un servei a una empresa en concret: en lloc de fer-ho a dit, que seria il·legal, organitzen un concurs obert però amb unes bases dissenyades expressament perquè el resultat sigui el mateix. I, igual com va passar amb la Llei de partits, no es tractarà d’elaborar una legislació per a defensar uns principis i uns drets dels ciutadans sinó que intencionadament es redactarà el nou text legislatiu per tal que quedin afectats uns determinats grups i no uns altres.
I si amb la nova llei, resulta que fora del previst algun altre grup pogués veure’s afectat, ja s’encarregaran els jutges de diferenciar els uns dels altres. Ho veiem constantment quan hi ha grups polítics que es neguen a condemnar el terrorisme i la violència, com els que no condemnen el franquisme o la violència actual que exerceix impunement l’extrema dreta al País Valencià.
No entraré, ara, en l’estratègia abertzale, que en aquest sentit sempre m’ha resultat força incomprensible, en la mesura que sembla que a consciència es vulgui provocar l’Estat espanyol sabent que això els va arraconant cada vegada més. Sinó en el raonament que es fa des del Govern per emprendre noves accions en contra seva. El posicionament d’aquests grups, des de Batasuna a ANV, passant pel PCTB i per totes les altres organitzacions que giren en l’entorn abertzale, són ben conegudes. I no han variat excessivament ni quan es va produir el famós Pacte de Lizarra, ni en el procés de negociació que van obrir PNB, PSOE i Batasuna, ni quan es va autoritzar la presentació de les candidatures del PCTB o d’ANV, ni quan s’han formalitzat governs municipals amb la participació d’aquests grups conjuntament amb d’altres que ara sembla que s’han escandalitzat. Només la sotragada de l’atemptat sembla que reclami un cop d’efecte de cara a la galeria, estrictament publicitari.
Però la frase de la Vicepresidenta té la seva gràcia: s’actuarà des de la més estricta legalitat. I si la legalitat no permet actuar, es modelarà un nou marc legal fet a mida per a l’ocasió. És aquella trampa que fan algunes administracions quan volen adjudicar una obra o un servei a una empresa en concret: en lloc de fer-ho a dit, que seria il·legal, organitzen un concurs obert però amb unes bases dissenyades expressament perquè el resultat sigui el mateix. I, igual com va passar amb la Llei de partits, no es tractarà d’elaborar una legislació per a defensar uns principis i uns drets dels ciutadans sinó que intencionadament es redactarà el nou text legislatiu per tal que quedin afectats uns determinats grups i no uns altres.
I si amb la nova llei, resulta que fora del previst algun altre grup pogués veure’s afectat, ja s’encarregaran els jutges de diferenciar els uns dels altres. Ho veiem constantment quan hi ha grups polítics que es neguen a condemnar el terrorisme i la violència, com els que no condemnen el franquisme o la violència actual que exerceix impunement l’extrema dreta al País Valencià.