Pàgines

dissabte, 24 de gener de 2009

La previsible inoperància de la Justícia

La història ja ens la sabem de memòria. I als qui els falli la memòria poden recórrer a l’hemeroteca. Una i altra vegada, se’ns presenten espectaculars operacions policials que acaben en un no res, per manca de proves o per defectes en la instrucció del cas. Els islamistes que puguin portar a terme accions delictives i de suport al terrorisme, així com els traficants de drogues, ja hi estan acostumats i s’ho agafen amb filosofia. Per als uns serà filosofia oriental, per als altres filosofia barata, però pràctica.

El jutge dirigeix grans operacions policials que després no arriben enlloc, perquè no tenen proves suficients per a inculpar-los o perquè el cas està mal instruït. Unes operacions que serveixen, això sí, per crear un ambient d’hostilitat envers ciutadans d’origen paquistaní, o àrab en general, als quals ja només falta, com acusa el PP, que l’Ajuntament de Barcelona els permeti expressar la seva opinió en una consulta popular. La reiterada coincidència que en la majoria d’aquestes operacions fallides contra el terrorisme de signe islamista i contra el tràfic il·legal de drogues hi hagi al capdavant el mateix jutge Garzón, ha fet malpensar a més d’un. Per respecte a l’honorabilitat del jutge, hem de creure que només es tracta d’una qüestió d’ineficàcia i d’ineptitud professional, i que no hi ha res més al darrere.

Amb tot, tampoc es pot parlar d’una manca de rigor professional absoluta, perquè en alguns casos ha demostrat la seva alta eficiència. Cada vegada que s’acosten eleccions al País Basc, es treu de la màniga una operació policial per tal d’evitar que els sectors de l’esquerra abertzale puguin tenir els seu referent a les urnes. I aquí l’operació no és mai fallida perquè sol sortir-se amb la seva de desbaratar els plans d’un sector de la ciutadania basca per participar en la vida política, democràtica i pacífica, del País Basc.