Suposo que
hi ha notícies que els mitjans de comunicació prefereixen posar en condicional
perquè ni ells mateixos se les acaben de creure. És el cas de La
Vanguardia que, citant fons governamentals, especula
sobre la possibilitat que els terroristes que van assaltar violentament la seu
de la Generalitat
a Madrid siguin condemnats a penes de 300 euros de multa. No és d’estranyar que
els grups d’extrema dreta celebrin la notícia per considerar que la publicitat
i la notorietat obtinguda amb la seva acció hauria obtingut, a més, la
recompensa d’haver de pagar només aquesta quantitat simbòlica.
Quan el
mateix dia apareix la notícia d’una valencià condemnat a sis mesos de presó per
adreçar-se en valencià als agents de la guàrdia civil, hom no pot sinó pensar
que tot plegat és un error periodístic imperdonable. És absolutament impossible
que un jutge honest, és a dir que no sigui un militant del PP o d’algun altre
grup d’extrema dreta camuflat, pugui arribar a sancionar un acte de violència
com aquell amb una simple multa de 300 euros. No crec que hi hagi gaire gent
que dubti de la perversitat de la justícia espanyola, absolutament corrupta i
posada al servei de la causa del nacionalisme espanyol, però una sentència
d’aquest tipus sobrepassaria tots els límits imaginables i equivaldria a un
escarni impresentable que no podria interpretar-se d’altra manera que com un
ple suport institucional a la violència terrorista. Ja sabem que políticament,
aquests grups de l’extrema dreta gaudeixen del ple suport del Govern espanyol
que, a tot estirar, els deu haver advertit que una altra vegada procurin evitar
que quedin imatges enregistrades dels fets, cosa que hauria permès a la policia
espanyola donar la seva versió segons la qual hi hauria hagut un simple
enfrontament entre bàndols o fins i tot una provocació per part dels
organitzadors de l’acte.
Però, una
cosa és que el PP doni ple suport als grups violents de l’extrema dreta, cosa
que els permet a ells fer un paper igualment hostil però més moderat, i una
altra que s’arribi a aquest extrem d’implicar l’administració de la Justícia en el suport als
partidaris de l’ús de la violència. Si hores d’ara no s’aplica la llei de
partits, i per tant no s’il·legalitza els grups participants en l’assalt de la
seu de la Generalitat
de Madrid, és pura i exclusivament perquè la llei ja era prevaricadorament
pensada i adreçada per a combatre als grups abertzales; i el tema de la
violència era només una excusa. Una sentència com la que anuncia La Vanguardia
representaria un aval en tota regla de les institucions de l’Estat a l’ús de la
violència. Ni un diari conservador i de dretes com la Vanguardia no s’ho
acabava de creure.