Parlar de les mentides, els enganys i la farsanteria del Partit Popular ja no és notícia perquè és el pa de cada dia. En tot cas, el que es pot fer és anar-ho constatant i ratificant amb nous exemple. Dies enrere era el portaveu del PP a la comissió d’Economia del Congrés, Vicente Martínez-Pujalte, el qui afirmava que no es podien malbaratar recursos en coses prescindibles, segons ell, com el foment i la protecció de la llengua catalana. Evidentment, l’afirmació és absolutament mesquina quan es fa des de la prepotència de qui cada dia pren noves mesures en contra de la llengua catalana, conscient a més que la llengua és un element fonamental per a la nostra supervivència com a país, que és el que ells voldrien anihilar.
Al marge, però, del valor que podem donar els catalans a la nostra llengua que fa que no sigui en cap cas una cosa prescindible, l’afirmació és d’una perversitat extrema quan el Partit Popular continua amb la seva disbauxa de malbaratar els nostres recursos, els que no es reparteixen en forma de sobres Bàrcenas, amb despeses que sí que són del tot supèrflues i prescindibles. El projecte per a construir el nou submarí de fabricació espanyola S-80 tenia un cost inicial de 1.756 milions d’euros, un cost superior al que van representar les retallades que ells van imposar en sanitat l’any passat, per exemple. Una quantitat inicial, a més, que com ja acostuma a ser habitual en les despeses públiques dels populars va tenir un increment no previst (o previst només per als comissionistes que després es repartirien sucosos sobresous) d’un 21’5%, de manera que la broma del submarí espanyol ha costat als ciutadans 2.135 milions d’euros. I després són els mateixos que ens vénen a dir que els catalans no hem de “malbaratar” recursos en protegir la nostra llengua, en mantenir uns mitjans de comunicació públics i de qualitat, o en projecció exterior. Són els mateixos que, quan aquí diem que ja no podem suportar més la sagnia dels espanyols, el seu maltractament i el seu menyspreu envers els catalans, i que volem disposar dels nostres recursos precisament per sortir de la crisi i garantir uns mínims de l'Estat del benestar que ells estan desmantellant, ens surten a parlar de les prioritats. Per al PP, la sortida de la crisi i la creació de llocs de treball no és que no sigui cap prioritat, sinó que no està ni en l’agenda; per a nosaltres, precisament perquè és prioritari, el primer i més urgent que hem de fer és alliberar-nos del jou d’Espanya.
Però la broma del submarí no s’acaba aquí. Perquè un cop construït, s’han adonat que van errar el càlcul i ara resulta que té un problema de sobrepès, i el submarí tal com està dissenyar no és capaç de pujar a la superfície. Se n’havien encarregat quatre unitats a l’empresa Navantia i ara caldrà fer-hi una nova inversió milionària per tal que el submarí pugui flotar. Ràpidament, se’ns acut la broma fàcil, de la ineficàcia i l’estupidesa dels responsables del projecte; i a mi em costa de creure que un error d’aquesta magnitud pugui haver-se escapat involuntàriament, i optaria per pensar que l’error no és sinó una maniobra més per a engruixir una factura de la qual en poden sortir molts sobres a repartir entre els dirigents populars. És la seva prioritat.