És una història ja repetida. Arxivada la causa contra el Lehendakari Ibarretxe, contra el dirigent socialista Patxi López i contra representants de l’esquerra abertzale, uns i altres s’han mostrat satisfets perquè han sortit indemnes de l’absurda acusació. Fins i tot els mitjans de comunicació han valorat positivament l’actuació de la “Justícia” (¿no es podria canviar el nom de l’Administració de Justícia per tal que no es confongués amb el terme comú de “justícia”, amb el qual no hi té res a veure?). I aquí no ha passat res, tret que l’extrema dreta continuarà la seva particular campanya, amb complicitats evidents al si de l’aparell judicial, ara davant d’instàncies superiors.
Hi ha prou experiències i precedents d’entitats cíviques i culturals que quan han volgut denunciar casos d’incompliments de la legislació vigent per part d’algunes administracions, han vist com les seves denúncies no eren admeses a tràmit. La raó és que els denunciants no es podien considerar, segons l’estament judicial en qüestió, directament afectats per les mesures de l’administració. En aquest cas, tractant-se d’una iniciativa procedent de l’extrema dreta, els jutges han aplicat un criteri absolutament contrari, i s’han prestat a fer-los el joc.
Però l’engany i la trampa de tot plegat és fer-nos creure que el Lehendakari i la resta d’acusats han guanyat la partida. Que l’acusació era improcedent, ridícula i absurda, que tenia una simple i barroera motivació política i ideològica, que a ningú que estigui en els seus cabals se li pot passar pel cap que el diàleg i la recerca de la pau pugui ser delicte, tot això ja se sabia d’entrada. Ho sabien els acusats, ho sabien els mitjans de comunicació, ho sabien els grups ultres que havien presentat la denúncia i ho sabien els jutges. La intencionalitat de la conxorxa no era evidentment arribar a condemnar ningú pel delicte de parlar, sinó humiliar els representants de les forces democràtiques simulant l’obertura d’un procés. En un país democràtic, no en tindríem prou amb deixar clar que no hi havia delicte i s’obriria una causa contra els responsables d’haver iniciat un procés que no tenia cap ni peus i només una finalitat partidista. Perquè sí que hi ha hagut delicte en el procés endegat.
Però l’extrema dreta se n’ha sortit. Han guanyat aquesta partida, i per això ho tornaran a repetir en instàncies superiors on esperen trobar les mateixos complicitats.
Hi ha prou experiències i precedents d’entitats cíviques i culturals que quan han volgut denunciar casos d’incompliments de la legislació vigent per part d’algunes administracions, han vist com les seves denúncies no eren admeses a tràmit. La raó és que els denunciants no es podien considerar, segons l’estament judicial en qüestió, directament afectats per les mesures de l’administració. En aquest cas, tractant-se d’una iniciativa procedent de l’extrema dreta, els jutges han aplicat un criteri absolutament contrari, i s’han prestat a fer-los el joc.
Però l’engany i la trampa de tot plegat és fer-nos creure que el Lehendakari i la resta d’acusats han guanyat la partida. Que l’acusació era improcedent, ridícula i absurda, que tenia una simple i barroera motivació política i ideològica, que a ningú que estigui en els seus cabals se li pot passar pel cap que el diàleg i la recerca de la pau pugui ser delicte, tot això ja se sabia d’entrada. Ho sabien els acusats, ho sabien els mitjans de comunicació, ho sabien els grups ultres que havien presentat la denúncia i ho sabien els jutges. La intencionalitat de la conxorxa no era evidentment arribar a condemnar ningú pel delicte de parlar, sinó humiliar els representants de les forces democràtiques simulant l’obertura d’un procés. En un país democràtic, no en tindríem prou amb deixar clar que no hi havia delicte i s’obriria una causa contra els responsables d’haver iniciat un procés que no tenia cap ni peus i només una finalitat partidista. Perquè sí que hi ha hagut delicte en el procés endegat.
Però l’extrema dreta se n’ha sortit. Han guanyat aquesta partida, i per això ho tornaran a repetir en instàncies superiors on esperen trobar les mateixos complicitats.