En un país democràtic no es posen mai traves per a la revisió dels resultats electorals, bàsicament per dues raons: primera perquè la revisió forma part del mateix principi democràtic de tota contesa electoral, i segona perquè el marge d’error acostuma a ser tan petit com insignificant. Per això, en els països democràtics les formacions polítiques no acostumen a qüestionar els resultats ni, per tant, a demanar-ne un nou recompte a no ser que un nombre molt reduït de vots pugui alterar el resultat. Aleshores, els impugnants esperen i esgoten la possibilitat que el petit marge d’error pugui fer decantar la balança a favor seu. Res a veure, doncs, amb el que ha passat a l’Estat espanyol en les darreres eleccions europees.
Confesso que, inicialment, no donava crèdit a les primeres reclamacions d’Iniciativa Internacionalista. Per mi, la tupinada havia estat tot el procés polític previ a què havia estat sotmesa la coalició basca: des de la prevaricadora il·legalització inicial per part del Suprem amb l’objectiu estrictament polític d’evitar la seva presència a les eleccions, a la seva marginació dels espais públics, passant per les nombroses irregularitats detectades el dia de les eleccions amb moltes meses on no hi havia paperetes d’Iniciativa Internacionalista. Al poble de Moratalaz, per exemple, la policia va desallotjar del col·legi electoral uns ciutadans que reclamaven que no podien votar perquè no hi havia paperetes de la coalició abertzale. I malgrat tot, els resultats d’Iniciativa internacionalista van ser prou remarcables: van recuperar vots al País Basc en relació a anteriors eleccions, encara que lluny dels resultats obtinguts abans d’iniciar-se la persecució política contra el món abertzale; de fet, al País Basc van superar clarament en nombre de vots als obtinguts per Aralar i EA, i es van posar al mateix nivell que el Partit Popular.
El recompte dels vots, en qualsevol país democràtic, pot detectar errors però que seran estadísticament irrellevants; entre altres coses perquè els errors, quan són errors, tant es poden haver produït en un sentit com en un altre. La reclamació d’Iniciativa Internacionalista, per tant, em semblava més un gest testimonial, ben legítim per cert. Però de seguida es va veure que la tupinada no havia estat només una acció prèvia a les eleccions, perquè les Juntes electorals actuaven coordinadament per dificultar o impedir, de manera absolutament il·legal, la presència en el recompte d’apoderats i representants de la coalició reclamant, quan no es posaven les mateixes traves per als delegats de les altres formacions polítiques. La mateixa Junta electoral central, en el moment de fer la proclamació definitiva dels resultats, ja admetia que Iniciativa Internacionalista havia tret al País Basc 1.680 vots més dels anunciats inicialment, cosa que posava la coalició abertzale clarament per davant del PP. Una diferència increïble, des del punt de vista estadístic, que no és possible atribuir-la a l’atzar. I a partir d’aquí han començat a sortir, arreu de l'Estat, anècdotes i fets concrets que evidencien que de cap de les maneres es pot parlar d'errors involuntaris ni d'accions o negligències puntuals: des del creixement insospitat del vot nul, que les Juntes electorals es neguen a revisar, al creixement també inaudit d’alguna formació política pràcticament desconeguda. Però també casos concrets com el del poble d’Amezketa, feu tradicional de l’esquerra abertzale, on segons l’escrutini oficial no hi havia cap vot per a Iniciativa Internacionalista i en canvi hi hauria guanyat per una clara majoria absoluta un partit sense cap implantació allà com és el POSI.
Només considerant les rectificacions i les reclamacions admeses oficialment per les Juntes electorals ja es podria parlar de tupinada. En qualsevol país democràtic, només tenint en compte aquestes rectificacions oficials, ja s’hauria obert una investigació perquè aquí hi ha hagut accions delictives, amb voluntat expressa d’alterar el resultat electoral, i per tant en cap cas atribuïbles a errors involuntaris. Però, el que seria normal en un país democràtic, no té perquè ser-ho a l’Estat espanyol.
Confesso que, inicialment, no donava crèdit a les primeres reclamacions d’Iniciativa Internacionalista. Per mi, la tupinada havia estat tot el procés polític previ a què havia estat sotmesa la coalició basca: des de la prevaricadora il·legalització inicial per part del Suprem amb l’objectiu estrictament polític d’evitar la seva presència a les eleccions, a la seva marginació dels espais públics, passant per les nombroses irregularitats detectades el dia de les eleccions amb moltes meses on no hi havia paperetes d’Iniciativa Internacionalista. Al poble de Moratalaz, per exemple, la policia va desallotjar del col·legi electoral uns ciutadans que reclamaven que no podien votar perquè no hi havia paperetes de la coalició abertzale. I malgrat tot, els resultats d’Iniciativa internacionalista van ser prou remarcables: van recuperar vots al País Basc en relació a anteriors eleccions, encara que lluny dels resultats obtinguts abans d’iniciar-se la persecució política contra el món abertzale; de fet, al País Basc van superar clarament en nombre de vots als obtinguts per Aralar i EA, i es van posar al mateix nivell que el Partit Popular.
El recompte dels vots, en qualsevol país democràtic, pot detectar errors però que seran estadísticament irrellevants; entre altres coses perquè els errors, quan són errors, tant es poden haver produït en un sentit com en un altre. La reclamació d’Iniciativa Internacionalista, per tant, em semblava més un gest testimonial, ben legítim per cert. Però de seguida es va veure que la tupinada no havia estat només una acció prèvia a les eleccions, perquè les Juntes electorals actuaven coordinadament per dificultar o impedir, de manera absolutament il·legal, la presència en el recompte d’apoderats i representants de la coalició reclamant, quan no es posaven les mateixes traves per als delegats de les altres formacions polítiques. La mateixa Junta electoral central, en el moment de fer la proclamació definitiva dels resultats, ja admetia que Iniciativa Internacionalista havia tret al País Basc 1.680 vots més dels anunciats inicialment, cosa que posava la coalició abertzale clarament per davant del PP. Una diferència increïble, des del punt de vista estadístic, que no és possible atribuir-la a l’atzar. I a partir d’aquí han començat a sortir, arreu de l'Estat, anècdotes i fets concrets que evidencien que de cap de les maneres es pot parlar d'errors involuntaris ni d'accions o negligències puntuals: des del creixement insospitat del vot nul, que les Juntes electorals es neguen a revisar, al creixement també inaudit d’alguna formació política pràcticament desconeguda. Però també casos concrets com el del poble d’Amezketa, feu tradicional de l’esquerra abertzale, on segons l’escrutini oficial no hi havia cap vot per a Iniciativa Internacionalista i en canvi hi hauria guanyat per una clara majoria absoluta un partit sense cap implantació allà com és el POSI.
Només considerant les rectificacions i les reclamacions admeses oficialment per les Juntes electorals ja es podria parlar de tupinada. En qualsevol país democràtic, només tenint en compte aquestes rectificacions oficials, ja s’hauria obert una investigació perquè aquí hi ha hagut accions delictives, amb voluntat expressa d’alterar el resultat electoral, i per tant en cap cas atribuïbles a errors involuntaris. Però, el que seria normal en un país democràtic, no té perquè ser-ho a l’Estat espanyol.