El govern català acaba de donar llum verda a l'acord entre el Conseller Castells i el Ministre Solbes en relació a la inversions a Catalunya. Ja sabem que, amb això de les xifres, sempre ens poden enredar. Hi ha moltes maneres de fer els números, i segons com es compti, el govern dirà que la xifra pactada compleix el que estableix l'Estatut, encara que l'oposició farà uns altres números i dirà que la xifra és insuficient. Diguem que aquest és el joc habitual entre govern i oposició: els uns intentant presentar els aspectes més positius, per penjar-se una medalla, i els altres els aspectes més negatius per no haver d'acceptar els possibles èxits del govern.
Qualsevol xifra que no respecti el que estableix l'Estatut seria una estafa, un incompliment de la legalitat, i per tant inacceptable. Els mitjans de comunicació, que es limiten a reproduir les declaracions i comunicats dels polítics ens parlen d'unes xifres globals, però no acaben de concretar si aquestes xifres, per més que representin un increment respecte a pressupostos anteriors, arriben al percentatge que estableix l'Estatut. S'haurà de veure.
Si el govern català hi dóna el vist-i-plau, és perquè els tres partits que l'integren ho consideren acceptable. Com lliga, ara, per part d'Esquerra, aquesta acceptació d'un pla d'inversions que no queda clar ni tan sols que s'ajusti al que diu l'Estatut; aquell Estatut, no ho oblidem que ERC considera insuficient (per no dir els qualificatius d'estafa, presa de pèl, traïció, que s'utilitzen des del partit). Si des del Govern, del qual ERC forma part, se'ns diu que aquest acord millora satisfactòriament el nostre finançament, vol dir que l'Estatut no era tan dolent com dèiem?.
Ens queda el consol que més difícil ho tenen els nacionalistes espanyols per explicar la seva posició respecte a l'acord. Populars i Ciutadan's asseguraven que l'Estatut anava massa enllà i que era insolidari. Com que estan a l'oposició, han de fer veure que no hi estan d'acord. Demanaran que es renunciï a una part d'aquestes inversions promeses, per tal de no ser "tan insolidaris"?, o resulta que també diran, com CiU, que la xifra és insuficient (més insolidaris, encara?).