A l’escola, el tema de les conjuncions acostuma a ser un dels més difícils en l’àrea de llengua. Als alumnes, que sovint parlen i es comuniquen a base de flaixos i de frases soltes, els costa de veure la importància d’aquests lligams que donen sentit i coherència al conjunt del text. A vegades, els posava el mal exemple d’un conegut home del temps televisiu, capaç de formular frases com “al nord del país hi haurà moltes nuvolades, encara que al sud pot haver-hi més clarianes”, o bé “s’esperen pluges generalitzades arreu del país, però hi ha moltes possibilitats de pluja a moltes comarques”.
Ja entenc, també com a mestre, les dificultats dels alumnes a l’hora d’utilitzar aquestes conjuncions, i que els costi de veure la diferència entre una concessiva, una adversativa, una causal o una consecutiva. Pel que fa a l’home del temps, se suposa que algú l’hauria d’advertir dels errors que comet. Però és molt més greu la ignorància gramatical dels polítics espanyols, i concretament dels responsables econòmics del Govern de Mariano Rajoy. I no deu ser ni una dificultat individual d’aprenentatge com pot ser la de l’home del temps, ni un lapsus puntual perquè hi reincideixen una i altra vegada tots els membres del Govern espanyol. No s’entén que construeixin frases com “malgrat les mesures preses pel Govern, els mercats continuen atacant el deute espanyol”. La frase correcta seria, precisament, “és degut a les mesures preses pel Govern, que els mercats ataquen el deute espanyol”. No és que la prima de risc continuï batent rècords “malgrat” les mesures, sinó justament “degut a” aquestes mesures.
Les mesures que han anat prenent durant tots aquests mesos, estava cantat que anaven cap una sola direcció; algú ja els ho ha anat advertint, però ells semblava que tenien altres objectius. Jo em nego a pensar que siguin tan incompetents i tan inútils com per prendre unes mesures pensant que obtindran uns resultats, i resulta que n’obtenen exactament els contraris. Penso que ells ja saben perfectament que les seves mesures porten, a part de la ruïna del país i el patiment dels ciutadans, una desconfiança absoluta dels mercats, i per tant unes pressions que es faran insuportables fins a la inevitable fallida. Però, el seu interès i el seu objectiu no va per aquí. En parlem demà?
