Pàgines

dimecres, 11 de juny de 2008

La rendibilitat de l’insult a la llengua i al país

En tot l’afer de l’actitud insultant del Director Genral de la companyia aèria Air Berlin, Joachim Hunold, envers la llengua i la cultura catalana, em crida especialment l’atenció l’explicació que hi donava ell mateix. Deia que no feien res més que aplicar una lògica de política empresarial, de manera que els sortia més a compte fer-ho tot en castellà. Una lògica empresarial sense escrúpols ni respecte per ningú, que en tot cas no és pas patrimoni exclusiu d’aquesta empresa, sinó que sol ser habitual en el món dels negocis. I els catalans, mesells de mena, ja hi estem avesats i rarament ens immutem. En aquest cas, la reacció no ha estat per no voler utilitzar el català, com fan tantes altres empreses de fora i de casa nostra també, sinó per la fatxenderia de fer-ne ostentació.

Hi ha hagut protestes contra aquesta manera de procedir, de caràcter institucional, d’entitats cíviques i culturals, i lògicament del món polític, amb l’excepció feta del Partit Popular que coincideix amb el caràcter xenòfob dels representants d’aquesta companyia. Els mitjans de comunicació afins al Partit Popular, seguint la mateixa lògica empresarial, els importa un rave la veracitat i la dignitat professional i menteixen deliberadament parlant d”imposició del català” quan ells saben que només es tractava d’una carta del Govern balear recomanant el respecte per la llengua oficial de les Illes. I en aquest cas, fins i tot la premsa estrangera ha criticat les declaracions de Joachim Hunold: el Financial Times, els alemanys Der Spiegel, Die Welt i Sueddeutsche Zeitung, i el diari francès Le Figaro, per exemple.

Ara faltarà veure en què acaba tot plegat. No és tracta de l’acció puntual del Director General de la companyia, perquè hi ha altres precendents de la ideologia militant d’altres directius com el senyor Álvaro Middelmann, Director General d’Air Berlin a España, que temps enrere publicava un article donant suport a l’extrema dreta austríaca, de caràcter neonazi. I el senyor Joachim Hunold, seguint amb la seva lògica empresarial de fer diners sense escrúpols, està imputat a Alemanya com la compra pressumptament irregular d’accions de la seva pròpia companyia. I de la mateixa manera que el 2005 la companyia alemanya va fer una promoció de regalar bitllets d’avió als passatgers que es diguessin Leonor, en honor a la infanta espanyola, perquè devia calcular que aquest gest li reportaria beneficis, també deuen haver calculat que ara els pot sortir a compte aquesta actitud de menyspreu envers els catalans.

Dels catalans depèn, potser, que no els surti a compte. No podem pas pretendre canviar la mentalitat d’uns neonazis i que es posin a respectar els pobles i les cultures que no formen part de la seva mentalitat imperial (el senyor Middelmann parlava del caràcter imperial de l’espanyol); però potser sí que no els surti rendible, almenys a casa nostra.