No sé si va
sorprendre a gaire gent que Joaquim Nadal acceptés presidir el Pacte de Girona
pel Dret a Decidir, i que fos presentat públicament per l’Alcalde de Girona, el
convergent Carles Puigdemont. Als qui coneixen Joaquim Nadal, segur que no; de
la mateixa manera que no ens sorprèn veure molts altres militants socialistes
pronunciar-se per quelcom tan elemental com el dret a la llibertat i el dret a
decidir sobre el seu futur. I això no és nou: el dret a l’autodeterminació
havia figurat en els plantejaments dels socialistes catalans, i fins i tot era
reconegut en el PSOE, quan es considerava que era una simple formulació
teòrica.
Està clar
que es pot adduir que Joaquim Nadal pren ara aquesta posicionament personal,
quan no l’havia pres quan tenia moltes més responsabilitats dins del PSC. Seria
un cas semblant al paper de Jordi Pujol, o al de tants altres polítics que en
el seu moment no van gosar fer el pas, i ara el poden fer en part perquè la situació ha canviat, i en part perquè no s’hi juguen
el futur de la seva carrera política. En qualsevol cas, el cert és que de la
mateixa manera que al sí de CiU hi ha gent que no veu massa clara la proposta
sobiranista, també al sí del PSC n’hi ha que, en contra de la tesi oficial del
partit, serien ferms partidaris d’exercir el dret a decidir i d'optar per la
independència. En molts casos, no és tant el dubte sobre l’ideal d’una
Catalunya lliure com el dubte sobre la viabilitat d’aconseguir-ho. I aquesta és
la realitat del país: enfront d’una majoria relativament justa plenament
decidida a emprendre el camí de la llibertat, hi ha una minoria també del tot
decidida a impedir-ho i disposada a col·laborar amb l’enemic en el que calgui;
però, entremig, hi ha un sector important de la població catalana que
oscil·laria entre l’independentisme si cregués que és possible i una mena de
sobiranisme que no tindria inconvenient en quedar-se a Espanya si hi hagués un
tracte més suportable, però que tampoc posaria impediments si una majoria optés
per la secessió. I aquest és el sector sobre el qual cal esmerçar tots els
nostres esforços.
És el que
faria qualsevol agència de publicitat: estudiar el mercat potencial cap on es
vol adreçar el producte i enfocar la campanya publicitària específicament per a
captar aquell sector. Això és el que crec que amb una bona visió de país ha fet
l’alcalde de Girona atraient per a la causa sobiranista una persona del relleu
de Joaquim Nadal; com és el que va fer Artur Mas quan va incorporar al seu
Govern Ferran Mascarell. Però és exactament el contrari del que fan, de forma
gairebé suïcida i sovint irresponsable, grups pretesament radicals i gent molt assídua a les xarxes
socials, amb l’excusa d’un suposat purisme independentista, que pretenen
arraconar cap a l’espanyolisme aquests mateixos sectors, com si fossin els enemics, i fins i tot arriben a
desqualificar els grups sobiranistes majoritaris que, avui per avui, són els
que estan portant a terme el procés cap a la independència.