Pàgines

dimarts, 6 de maig de 2008

Ni unitat ni excel•lència

Ahir feia referència a unes paraules de Joan Puigcercós parlant de la unitat del partit, després del Congrés del mes de juny, i de l’excel·lència. Parlem, avui, de l’excel·lència. D’entrada dir que és un terme sovint emprat en el món acadèmic i que en l’àmbit de la polític sembla que també queda bé, encara que no se sàpiga massa què vol dir. És com allò que es fa des de l’esquerra de posar l’adjectiu “sostenible” a qualsevol projecte, simplement com un maquillatge nominal. Però bé, benvingut sigui el propòsit d’optar per l’excel·lència entesa com a donar prioritat a la preparació i capacitació de les persones a l’hora d’ocupar càrrecs públics o interns del partit. El que passa és que Puigcercós està proposant fer un canvi radical amb el que ell mateix ha vingut fent fins ara.

El funcionament intern del partit, dominat des de fa temps per la gent de Puicercós, Vendrell i Huguet, ha estat sempre el de crear una xarxa de complicitats i fidelitats que res tenen a veure amb el concepte d’excel·lència. Més aviat és un model copiat de l’Opus Dei, que consisteix en promocionar des de dalt a gent fidel (la resta de qualitats són secundàries) per tal que aquests continuïn sustentant el poder i l’ajudin a crear noves fidelitats. Així, la gent no ocupa càrrecs per la seva reconeguda solvència sinó que està en deute permanent amb qui l’ha promocionat, i sap que la seva carrera política depèn fonamentalment de la fidelitat. Les votacions a nivell intern són més un joc de medició de forces entre sectors que d’escollir realment en funció de l’excel·lència de la persona o de la proposta que es posa a votació.

Ho recordava ahir en parlar de la confecció de les llistes a les eleccions espanyoles, que es va rebutjar l’excel·lència per col·locar-hi la mediocritat fidel. Però és el mateix que s’ha fet en el Govern de la Generalitat, on a més d’alguns Consellers hi ha una multitud de boques agraïdes amb càrrecs i sous que professionalment no haurien somniat mai, i que no brillen precisament per la seva excel·lència. Es pot vendre com es vulgui, però la realitat és que l’actual Govern de la Generalitat és d’una notable grisor (la ridiculització que se’n fa al programa televisiu Polònia no és gratuïta ni mancada de fonament), i els Departaments gestionats per ERC no destaquen especialment per sobre dels altres.

Ja sé que algú em dirà que sí que s’han fet coses. Només faltaria!. Tots els Governs n’han fet i en fan de coses!. Però es fa difícil percebre en el conjunt de l’acció de govern la mà d’una força independentista, només cal veure el projecte de llei de referèndums que s’està preparant; sovint, es fa difícil de percebre cap canvi significatiu amb les polítiques seguides pels governs convergents, només cal veure la política lingüística o la que fa referència al Departament del senyor Huguet; es fa difícil trobar accions concretes que vagin en la línia de crear estructures d’estat o d’ocupar espais de sobirania, només cal recordar el trist balanç que presentava Puigcercós en deixar el càrrec de Conseller per dedicar-se de ple al control del partit...

Ara apostarem per l’excel·lència? Perfecte! Si fos cert, voldria dir que es preparen canvis importants al si d’Esquerra.