Pàgines

dimecres, 2 d’abril de 2008

L’aeroport de Lleida, un assaig general?

El Conseller Joaquim Nadal, en presentar el Pla de viabilitat del nou aeroport de Lleida-Alguaire, comentava que aquest podia servir com a assaig general per la Generalitat en la gestió d’infrastructures, amb la perspectiva que en un futur pugui gestionar també els aeroports de Girona, Reus o Sabadell. El model de gestió, en compliment del que estableix l’Estatut d’autonomia, es recollirà en la Llei d’aeroports que s’hauria d’aprovar a curt termini. Fins aquí tot correcte, conscients que l’aeroport del Prat continuarà essent gestionat des de Madrid i ja serà molt que ens facin la gràcia de deixar-nos-hi un petit espai de participació. El que no em sembla tan correcte és l’acomplexament amb què afronta el Conseller, se suposa que en nom de tot el Govern, l’assumpció d’una competència que hauria de ser un fet absolutament normal.

El tema és que, segons Nadal, la Generalitat té la voluntat de mostrar la seva 'capacitat d'autogovern' davant del repte de posar en funcionament un aeroport i assumir-ne les competències. Jo no sé si realment pot ser viable des del punt de vista econòmic un aeroport a Lleida; no en dubto, però sincerament tampoc en tinc cap coneixement especial per a poder afirmar que hagi de ser així. El que sí que em sembla una autolimitació innecessària, o un posar en dubte la capacitat d’autogovern de la Generalitat, és aquesta afirmació que la gestió d’aquesta nova infraestructura hagi de ser cap assaig general de res.

Si la Generalitat ha de posar en marxa aquest aeroport, i assumir la gestió de la resta, no és perquè abans hagi demostrat res, ni la seva capacitat de gestió ni la seva eficiència. Tornem a caure en aquell absurd de pensar que els catalans gestionarem millor que els altres les nostres coses. Se suposa que partim amb l’avantatge que la gestió es farà pensant en els interessos nacionals, sense supeditar-ho als interessos de l’aeroport de Madrid, com es fa actualment amb tots els aeroports. Però res més. Aquest assaig general de què parla el Conseller Nadal pot resultar un èxit rotund o un estrepitós fracàs, o probablement un entremig d’anar tirant. Però en cap cas no pot servir per a demostrar res, ni la nostra capacitat ni la nostra incapacitat.

L’autogovern i la sobirania s’exerceixen perquè és un dret que ens correspon com a poble, com a comunitat nacional. Ho farem millor o pitjor, cometrem errors com tots els mortals, però l’exercici dels nostres drets no depèn de la nostra capacitat, pendent de validar. Perquè entre els nostres drets hi ha també el dret a equivocar-nos. O és que al Govern espanyol (o a qualsevol altre govern del món) se li demana que demostri la seva capacitat de gestió abans de reconèixer-li el dret a gestionar els seus afers?