La Consellera Marina Geli anunciava ahir que probablement s’haurien de contractar metges provinents d’altres països encara que no tinguessin el títol homologat. I és que la manca de professionals de la medicina, tant metges com infermeres, sembla cada vegada més greu. I, com sempre, davant d’una situació d’emergència qualsevol solució que eviti el caos o el desastre sembla la menys dolenta, o com a mínim un mal menor. Hom pot parlar, evidentment, d’una actuació gens encertada, per no dir negligent, per part de l’Administració per no haver previst aquest dèficit de professionals de la salut. Però és evident que si no hi ha prou ciutadans autòctons que s’apuntin a aquestes carreres en nombre suficient com per a cobrir la demanda, és que l’oferta no deu ser prou atractiva.
No és cap novetat veure metges provinents d’altres països als nostres hospitals. Temps enrere, molt abans del fenomen de les noves migracions, hi havia estudiants o professionals de medicina que venien aquí, en part buscant un lloc de treball estable, però en part també per a perfeccionar els seus estudis atrets per la qualitat dels nostres centres universitaris i assistencials. Tots coneixem bons professionals, ben arrelats a casa nostra, provinents de països àrabs i llatinoamericans sobretot. Però ara la situació és diferent: hi ha un malestar creixent entre els professionals que no veuen prou reconeguda la seva tasca, al capdavall la causa fonamental perquè no hi hagi prou estudiants que segueixin aquestes carreres. I si la seguretat de trobar un lloc de treball no és prou incentiu, deu ser perquè les condicions no són les desitjables.
La decisió de la Consellera Marina Geli no sorprèn ningú, perquè ja hi estem avesats, però evidentment no suposa en absolut anar a l’arrel del problema; sinó tot el contrari, que encara el pot empitjorar. Si abans s’era molt rigorós amb el tema de les homologacions devia ser perquè per damunt de tot es prioritzava la garantia de qualitat professional (no voldria creure que fos un simple tràmit burocràtic, de caràcter xenòfob, per dificultar l’entrada de gent de fora). Ara ja no hi ha aquesta prioritat? En lloc d’atacar les causes de la manca de professionals de la sanitat, el que es fa des del Departament és donar per bona la situació i buscar qui sigui, encara que no tingui el títol homologat, que accepti unes condicions que aquí com a mínim semblen poc atractives. Una mesura que no ajudarà a millorar la qualitat del servei sanitari, i molt menys a recuperar el prestigi i l’atractiu de la professió.
No és cap novetat veure metges provinents d’altres països als nostres hospitals. Temps enrere, molt abans del fenomen de les noves migracions, hi havia estudiants o professionals de medicina que venien aquí, en part buscant un lloc de treball estable, però en part també per a perfeccionar els seus estudis atrets per la qualitat dels nostres centres universitaris i assistencials. Tots coneixem bons professionals, ben arrelats a casa nostra, provinents de països àrabs i llatinoamericans sobretot. Però ara la situació és diferent: hi ha un malestar creixent entre els professionals que no veuen prou reconeguda la seva tasca, al capdavall la causa fonamental perquè no hi hagi prou estudiants que segueixin aquestes carreres. I si la seguretat de trobar un lloc de treball no és prou incentiu, deu ser perquè les condicions no són les desitjables.
La decisió de la Consellera Marina Geli no sorprèn ningú, perquè ja hi estem avesats, però evidentment no suposa en absolut anar a l’arrel del problema; sinó tot el contrari, que encara el pot empitjorar. Si abans s’era molt rigorós amb el tema de les homologacions devia ser perquè per damunt de tot es prioritzava la garantia de qualitat professional (no voldria creure que fos un simple tràmit burocràtic, de caràcter xenòfob, per dificultar l’entrada de gent de fora). Ara ja no hi ha aquesta prioritat? En lloc d’atacar les causes de la manca de professionals de la sanitat, el que es fa des del Departament és donar per bona la situació i buscar qui sigui, encara que no tingui el títol homologat, que accepti unes condicions que aquí com a mínim semblen poc atractives. Una mesura que no ajudarà a millorar la qualitat del servei sanitari, i molt menys a recuperar el prestigi i l’atractiu de la professió.