Pàgines

dijous, 15 de març del 2012

L'estafa elèctrica

El ministre d'Indústria, Energia i Turisme, José Manuel Soria, ens amenaça dient que d’aquí a ben poc hi haurà un increment de les tarifes elèctriques, i pel que sembla pot ser un increment significatiu. L’argument ja s’ha repetit moltes vegades: resulta que el que paguem els consumidors no s’ajusta, diuen, al cost real de la producció d’energia; i per tal que les empreses no perdin diners, la diferència la paga l’Estat. En uns moments de crisi, en què les administracions miren d’estalviar d’allà on sigui, sembla lògic suposar que l’Estat també vulgui alleugerir aquesta càrrega.

En principi, el tema podria semblar d’una lògica irrebatible: hi ha serveis públics que forçosament han de ser costejats pels mateixos usuaris. No podem pensar que l’Estat, l’espanyol o el català quan el tinguem, hagi d’oferir gratuïtament o de forma subvencionada tota mena de serveis. Sí que ha de garantir que arribin en bones condicions als ciutadans, però entenent que bàsicament ens els hem de pagar nosaltres. Una altra cosa és la situació que s’ha mantingut fins ara. Resulta que l’Estat ha anat assumint com a deute a les empreses elèctriques la diferència existent entre el que paguem els usuaris i el que realment costa la producció d’energia. L’Estat diu que té un deute acumulat a aquestes empreses de 20.000 milions, cosa que fa servir per a justificar l’increment de tarifes.El 2010 Endesa va obtenir uns beneficis de 4.129 milions d’euros, Iberdrola 2.870 milions o Unión Fenosa 3.200. Si tenen aquests beneficis, com poden dir que el cost de la producció de l'energia és superior al que paguem els ciutadans, si l'Estat simplement els reconeix el deute?

Aquí, els números no quadren, o els fan quadrar fraudulentament. Si s’apugen les tarifes, aquestes empreses que ja tenen fabulosos beneficis encara els tindran més fabulosos; i l’Estat farà veure que té un dèficit tarifari inferior, encara que tothom sap que és un dèficit fictici. Com és possible que calculin prevaricadorament, i sense amagar-se’n, a l’alça el cost de la producció i distribució de l’energia per poder reclamar a l’Estat que els permetin apujar les tarifes, i encara mantenir un fals deute de l’Estat. I tot seguit presumeixen de tenir aquests magnífics beneficis. Així, qualsevol ximple pot fer d’empresari!