Pàgines

divendres, 4 d’octubre del 2013

Informes esbiaixats de l’Agència Tributària

És possible que les mitjans de comunicació no hagin recollit amb prou precisió l’informe que l’Agència Tributària ha remès al jutge Pablo Ruz, instructor del cas Bàrcenas, sobre els sobresous rebuts per alts dirigents del PP. Si és cert el que s’ha publicat, voldria dir que l’Agència Tributària no només fa informes tècnics sinó que en pretén fer les interpretacions jurídiques amb una actitud netament partidista, i per tant gens professional.

En primer lloc, cal dir que aquells sobresous que amb total contundència negaven alguns dirigents del PP, en seu parlamentària i en declaracions oficials, altres companys seus en certifiquen l’existència, i ara és l’Agència Tributària la qui ho corrobora. Negaven pel seu honor que tal pràctica fos habitual en el Partit Popular, sabent que això de l’honor a ells els rellisca o en desconeixen el sentit; i per tant, ara, no hi veuen cap inconvenient que se’ls contradigui. Si ja no poden continuar assegurant que era fals que es cobraven sobresous, doncs diuen que aquests sobresous no constituïen cap delicte. L’Agència Tributària, evidentment, només pot donar fe d’aquells sobresous que han estat declarats pel seu perceptor, però donant per bons els papers de Bàrcenas fa una valoració sui gèneris sobre la possibilitat que aquests diners no declarats a Hisenda constitueixin delicte. I aquí és on es fa manifesta la manca d’ètica dels responsables de l’Agència Tributària, que actuen molt més com a militants i defensors del PP que com a professional d’Hisenda i defensor de l'interès comú.


En primer lloc, assegura l’informe de l’Agència Tributària, molts d’aquests pagaments no declarats no constituirien delicte perquè diuen que no arriben a la categoria de “delicte fiscal”; es deuen referir a què no constituirien delicte penal, però sí que seria una infracció o frau contra la Hisenda pública. I en segon lloc, argumenta l’Agència per a defensar el seu partit, no hi hauria delicte perquè en molts caos aquest ja hauria prescrit. Una falsedat absoluta, perquè el fet que hagi prescrit el temps per a portar el fet delictiu davant la Justícia, no vol dir que no hi hagi delicte; vol dir només que la Justícia ja s’ha cuidat prou d’anar demorant la investigació per tal de no haver de condemnar els qui han delinquit.