Pàgines

dimecres, 25 de juny de 2008

Junts per Catalunya, gairebé

Avui tindrà lloc al Teatre Nacional de Catalunya l’acte organitzat per Òmnium Cultural per tal de denunciar la manca de legitimitat del Tribunal Constitucional per a decidir sobre la validesa o no de l’Estatut de Catalunya. En qualsevol estat democràtic, un tribunal que ha estat disputat per dues forces polítiques que es barallen públicament per tenir-hi una majoria quedaria deslegitimat perquè atempta contra el més elemental principi de la independència del poder judicial. En el nostre cas, a més, resulta que aquest Tribunal repartit a parts iguals entre els dos partits espanyols, PP i PSOE, pretén analitzar la validesa d’una llei referendada pel poble de Catalunya. L’acte d’avui, doncs, havia de ser un acte unitari, però hi haurà dues absències molts significatives: el PSC i el Govern de la Generalitat.

Mesos enrere ja parlava de la “irresponsabilitat dels partits catalans” per la seva passivitat davant la nova agressió contra Catalunya que preparen els dos partits espanyols, aquesta vegada servint-se dels seus delegats al Tribunal Constitucional. Em semblava, i em sembla, realment greu que els nostres representants polítics hagin estat incapaços d’emprendre una acció conjunta en defensa del poble de Catalunya que ja va emetre el seu veredicte amb el referèndum sobre l’Estatut. Uns amb més contundència que altres sí que han anat dient que esperen que l’actual text estatutari no sigui retallat de nou, o que qualsevol retallada significativa crearia una seriosa crisi en les relacions entre Catalunya i Espanya, però ningú ha fet cap passa significativa per fer aquest front comú. No solament això, sinó que alguns encara ho han aprofitat per retreure als signants del pacte per l’Estatut el fet d’haver acceptat massa retallades, com si en cas d’haver-se aprovat un Estatut més acceptable com el que podia estar negociant Esquerra no hagués provocat una reacció encara més negativa per part del Tribunal Constitucional.

El cert és que la passivitat dels partits polítics, que a tot estirar han mirat de marcar posicions estrictament partidistes i no de país, però sobretot la passivitat del Govern de la Generalitat, han empès a una entitat com Òmnium Cultural a prendre la iniciativa. Algú podrà renegar pel desmarcament que a priori ja n’ha fet el PSC, per no contrariar els seus companys de partit, els del carrer de Ferraz i els del mateix Tribunal Constitucional, que a l’igual que els del PP esperen poder acabar de ribotejar l’Estatut. Però jo renego especialment d’aquest Govern de la Generalitat, i no només perquè no ha pas tingut una posició més digna, sinó perquè se suposa que en formen part els independentistes que en el darrer Congrés tenien la barra de vanagloriar-se del paper decisiu que hi havien tingut, i així ho van deixar escrit: “La presència d’Esquerra en els dos Governs de centreesquerra de la Generalitat de Catalunya ha estat determinant en la dinàmica de canvis en profunditat que s’ha instal·lat en ambdós”. Tal com vaig dir al Congrés ni hem estat determinants en gaire res, ni es veuen per enlloc aquest canvis en profunditat; ni tan sols a l’hora de defensar la dignitat de Catalunya.

Nota: ja sé que algú em dirà que a l’acte d’avui probablement hi assistiran Consellers de la Generaliat, com també hi assistiran membres del Partit dels Socialistes. Però una cosa és anar-hi a títol personal i l’altra fer-ho amb tota la representació institucional.