Pàgines

dilluns, 27 d’abril del 2009

Una llei inútil i contraproduent

Dies enrere, criticava el projecte de Llei de Consultes Populars per considerar que és una auto limitació que no ens hauríem d’imposar nosaltres mateixos. Ja sabem que el marc constitucional espanyol no solament limita sinó que nega la nostra sobirania, i probablement el Tribunal Constitucional acabarà de deixar clar que nega també la nostra mateixa existència com a poble, i per tant com a subjecte de dret. Però una cosa és que en algun moment haguem d’emprendre una iniciativa perfectament legítima encara que no reconeguda per la legislació espanyola, i l’altra és que aquesta iniciativa d’exercir el dret a decidir contradigui la legislació catalana; impulsada per més inri per un Conseller que es diu independentista.

Els qui m’han retret les meves crítiques a aquest projecte de Llei, no m’han donat massa arguments per a fer-me canviar d’opinió, ben al contrari. L’única cosa que em feia dubtar era que semblava que la iniciativa legislativa havia vingut avalada pel Centre d’Estudis Sobiranistes, i concretament per gent com el López Tena i l’Hèctor López Bofill, que em mereixen personalment tot el respecte. Però després llegeixo un article del mateix López Tena que, entre altres coses, diu: “El projecte de Llei de Consultes Populars per via de Referèndum té el mèrit de deixar de bloquejar el dret dels catalans a votar en referèndum que fa prop de tres anys va establir l’Estatut, però el limita de tal manera que pot resultar inoperant. La gàbia de la Constitució espanyola (autorització de cada convocatòria per l’Estat) és, mentre hi siguem a dintre, insalvable, però això no justifica que el legislador català imposi altres gàbies”. (diari AVUI 12-4-09)

O sia que, com que l’Estatut estableix el dret dels catalans a votar en referèndum, elaborem una llei que ja ens permetrà fer-ho, sempre que no pretenguem votar res que no tingui el vist-i-plau de Madrid. Franco també permetia als ciutadans dir tot allò que volguessin sempre que fos el que ell volia sentir. Si la Constitució espanyola ens imposa una gàbia, com diu el López Tena, no construïm nosaltres mateixos una altra gàbia. I si ara resulta que diem que la independència no l’hem d’assolir per la via d’un referèndum sinó per la declaració unilateral del Parlament, la importància d’aquesta llei és realment molt minsa. Però això tampoc justificaria que el Parlament de Catalunya tanqués la porta a la possibilitat de convocar lliurement consultes populars sobre el que vulguem, inclòs el nostre futur: per exemple, per saber si acceptem les noves retallades de l’Estatut que ens farà el Tribunal Constitucional.