Recordo que hi havia un mestre que sempre deia que els alumnes no li deixaven fer bé les classes. Com aquell que tingués sentit fer classes sense tenir en compte els alumnes, com aquell que fer classe no consistís precisament en treballar a partir de la realitat dels alumnes. Quelcom de semblant acaba de dir el President espanyol Mariano Rajoy: ara resulta que justifica l’incompliment del seu programa electoral per culpa de la realitat del país.
Mariano Rajoy deu oblidar que fer política és treballar sobre i a partir de la realitat. Una primera pregunta que se m’acut és: Mariano Rajoy es va presentar a les eleccions, amb un programa electoral, sense conèixer la realitat del país que volia governar? Seria insòlit i propi d’un irresponsable. Ell sabia que prometia coses que no podria complir, o que directament ja no volia complir. Perquè l’objectiu, per a aquesta mena de politicastres, és senzillament el poder; per enriquir-se com deia en un atac de sinceritat el seu amic Eduardo Zaplana. Per enriquir-se i per afavorir els seus, que en cap cas no són la majoria dels ciutadans sinó els qui mouen els fils de les grans empreses i corporacions bancàries. Al capdavall, com tots els seus companys de partit, un cop acabada l’etapa de Govern troben de seguida una lloc de privilegi en aquestes grans empreses que ells han afavorit.
Ni Rajoy ni Artur Mas no es poden escudar en la realitat del país per no fer cap pas endavant en la resolució de la crisi. En els darrers mesos, no solament no han corregit cap dels suposats errors (alguns ben cert, està clar) dels governs anteriors, sinó que ho han empitjorat molt més. No hem vist cap programa global de Govern, sinó una bateria de propostes i decisions una darrera l’altra, contradient-se i corregint-se constantment, sempre ballant al so que els marquen des de fora; el Rajoy al so que li marquen a Europa, i el Mas al so que li marca qui balla al so que li marquen a Europa.