No és pas la primera vegada, ni la segona, ni la tercera. Cada vegada que hi ha una situació de risc, ja sigui per causes naturals o per conflictes de qualsevol mena, els ciutadans espanyols que es troben en el país afectat veuen impotents com l’ambaixada que teòricament els hauria de protegir es desentén del seu problema. També a Líbia, en una situació d’extrema gravetat, els ciutadans han tornat a queixar-se de la inoperància de l’ambaixada espanyola. Ningú de l’ambaixada no s’ha interessat per ells ni ha fet cap gestió per garantir la seva seguretat.
No es tracta, doncs, d’un cas aïllat ni de la ineficàcia d’una ambaixada concreta, sinó una tònica general conscientment dictada des del Govern. Ho confirmava la Ministra espanyola d’Exteriors, Trinidad Jiménez, quan deia que tot s’havia fet d’acord amb el que estava previst; és a dir res, deixar a l’estacada els espanyols que es trobaven a Líbia. I no ens ha d’estranyar tampoc, perquè aquesta és la concepció que es té a Madrid del que ha de ser l’estructura d’un Estat: en cap no es tracta de l’aparell de què es dota un país per a defensar els interessos generals de la ciutadania, sinó una estructura per a defensar-se d’aquesta mateixa ciutadania al servei, això sí, d’unes empreses i d’uns interessos molt concrets i privats. De la mateixa manera que els cossos i forces de seguretat de l’Estat no hi són per a defensar els ciutadans sinó per a defensar l’Estat d’aquests mateixos ciutadans, tampoc les ambaixades espanyoles són concebudes com les delegacions de l’Estat per a defensar els ciutadans que puguin trobar-se o tenir interessos en aquell estat, sinó per a defensar els interessos de l’Estat i de determinades empreses, que sovint vénen a ser el mateix.
A part que als catalans ens toca pagar el cost d’unes ambaixades que no representen ni els catalans ni un Estat propi, per als espanyols tampoc serveix de res mantenir tota una costosíssima estructura consular i diplomàtica si a l’hora de la veritat no poden refiar-se’n. I si el paper d’aquestes ambaixades és defensar els interessos de les grans empreses, que se’l paguin elles aquest servei. Si fos espanyol demanaria a crits que no malgastin els diners públics en mantenir unes ambaixades tan inútils; com a català, reclamo que el Govern creï la seva xarxa d’ambaixades catalanes, però perquè estiguin al servei dels ciutadans de Catalunya.
No es tracta, doncs, d’un cas aïllat ni de la ineficàcia d’una ambaixada concreta, sinó una tònica general conscientment dictada des del Govern. Ho confirmava la Ministra espanyola d’Exteriors, Trinidad Jiménez, quan deia que tot s’havia fet d’acord amb el que estava previst; és a dir res, deixar a l’estacada els espanyols que es trobaven a Líbia. I no ens ha d’estranyar tampoc, perquè aquesta és la concepció que es té a Madrid del que ha de ser l’estructura d’un Estat: en cap no es tracta de l’aparell de què es dota un país per a defensar els interessos generals de la ciutadania, sinó una estructura per a defensar-se d’aquesta mateixa ciutadania al servei, això sí, d’unes empreses i d’uns interessos molt concrets i privats. De la mateixa manera que els cossos i forces de seguretat de l’Estat no hi són per a defensar els ciutadans sinó per a defensar l’Estat d’aquests mateixos ciutadans, tampoc les ambaixades espanyoles són concebudes com les delegacions de l’Estat per a defensar els ciutadans que puguin trobar-se o tenir interessos en aquell estat, sinó per a defensar els interessos de l’Estat i de determinades empreses, que sovint vénen a ser el mateix.
A part que als catalans ens toca pagar el cost d’unes ambaixades que no representen ni els catalans ni un Estat propi, per als espanyols tampoc serveix de res mantenir tota una costosíssima estructura consular i diplomàtica si a l’hora de la veritat no poden refiar-se’n. I si el paper d’aquestes ambaixades és defensar els interessos de les grans empreses, que se’l paguin elles aquest servei. Si fos espanyol demanaria a crits que no malgastin els diners públics en mantenir unes ambaixades tan inútils; com a català, reclamo que el Govern creï la seva xarxa d’ambaixades catalanes, però perquè estiguin al servei dels ciutadans de Catalunya.