Pàgines

dimarts, 6 de novembre del 2012

No contrastis la notícia si no vols perdre un titular

Aquests dies en què hem entrat en una voràgine de declaracions i contradeclaracions, de testimonis i de documents de tots mena que puguin avalar les tesis secessionistes o les unionistes, és quan es troba a faltar més que mai el veritable periodisme. Malauradament, sembla que s’hagi imposat un concepte de periodisme que no crec que mereixi aquest nom: com a molt, podríem etiquetar-lo com a altaveu dels polítics, ja que sovint es limiten a dir el que han dit, sense advertir el lector o l’espectador sobre la veracitat i la credibilitat del que es publica. De manera que, lluny d’informar, el que creen és més confusió i desinformació.

Quan un polític, o qualsevol altra persona, fa unes afirmacions que poden ser falses o esbiaixades, el periodista hauria d’advertir-ho cercant la informació veraç i contraposant-la-hi. És deplorable l’espectacle que estan donant, no ja els polítics sinó els periodistes, recollint una i altra vegada declaracions sense to ni so, i sobretot sense cap fonament, que posades com a titulars no fan sinó contribuir a la desinformació. Dóna la sensació que molts periodistes fan servir aquella màxima tan poc ortodoxa de “no contrastis una notícia si no vols perdre un titular”. No es pot donar el mateix valor, és a dir el mateix titular, a la declaració exaltada d’un polític en campanya que a un estudi o a un informe rigorós que mereix tota la credibilitat. Ho hem vist en el cas de la posició en què quedaria Catalunya respecte a Europa si assolís la independència. No havent-hi cap precedent, ni cap decisió concreta per al cas d’Escòcia o de Catalunya, les afirmacions que es puguin fer en un o altre sentit, si no estan molt ben argumentades jurídicament, i tot i així cal tenir en compte que aquests temes sempre s’acaben amb un pacte polític, no mereixen la més mínima credibilitat. Alguns mitjans presentaven com a gran novetat una resposta de la UE donada el 2004 relacionada amb la secessió d’Algèria, mentre callaven l’informe actual del Parlament britànic en relació amb la situació d’Escòcia. Altres donaven la darrera versió de Joaquin Almúnia, sense advertir que no fa gaire dies no solament deia exactament el contrari, sinó que deia que era molt poc seriós afirmar coses com el que acaba d’afirmar ell mateix.

Per això, és d’agrair que, de tant en tant, només de tant en tant, hi hagi exemples de periodisme amb voluntat d’informar i de no limitar-se a transcriure comunicats de partits, sempre interessats. És el que feia Josep Cuní (1) davant les manifestacions dels líders del PSC i d’ICV en favor de la igualtat de la dona: no es limitava a reproduir les declaracions dels respectius dirigents, sinó que contrastava aquestes declaracions amb el percentatge de dones que ambdós partits inclouen en llocs rellevants de les seves llistes. Per mi, és molt més interessant i il·lustratiu aquest contrast del periodista que les paraules del Navarro o de l’Herrera, que poden sonar molt bé però que no deixen de ser buides de contingut si no es corresponen amb la realitat.     

(1) També caldria veure si Josep Cuní ho fa sempre, com a bon periodista, o si només quan es tracta de desqualificar els grups d’esquerres.