Pàgines

dilluns, 10 de novembre de 2008

El fracàs de la consulta de Guernika

Aquest cap de setmana s’ha celebrat un consulta popular a Guernika en uns termes molt semblants als que pretenia el Parlament Basc, per al dia 25 d’octubre. Hores d’ara, en desconec el resultat, però no crec que sigui el més rellevant. La iniciativa havia estat empresa per l’associació basca Lokarri amb l’objectiu, diuen, de demostrar la utilitat i la viabilitat d’aquestes consultes. Diguem que era un acte simbòlic en una població simbòlica, i per tant amb resultats simbòlics. I tant de simbolisme esdevé ben poc eficaç per a l’objectiu d’avançar cap a un sistema de llibertats democràtiques on no sigui delicte consultar la ciutadania.

I aquí fàcilment ens deixem enlluernar pel que passa al País Basc. Una delegació de la Plataforma pel Dret a Decidir va ser-hi present; pel que sembla han valorat molt positivament l’experiència, i ja han anunciat que aquesta podria ser una de les respostes a la més que previsible retallada de l’Estatut d’Autonomia per part del Tribunal Constitucional. És a dir, res.

Jo no dubto de l’enorme esforç que deu haver suposat per als organitzadors la celebració d’aquesta consulta popular, ni de la millor de les intencions de l’associació Lokarri. Però la seva valoració, amb una visió global de la realitat del País Basc i de la incidència que podrà tenir aquesta acció, hauria de ser tota una altra. No ha preocupat gens ni mica als poders espanyols que es celebrés aquesta consulta perquè eren conscients de la seva nul·la efectivitat, ni tan sols a nivell de conscienciació o de demostració de res. Altra cosa hauria estat que una consulta d’aquest tipus fos promoguda pel Govern basc, encara que fos a través d’entitats de la societat civil, però per al conjunt del país i com a una iniciativa nacional.

Si la Plataforma pel Dret a Decidir valora positivament aquesta iniciativa, no com a activitat d’un entitat sinó com a resposta de país, ho tenim molt malparat. Si la resposta a la manca de finançament, a la retallada de l’Estatut o a la negativa a poder celebrar un referèndum sobre el nostre futur, ha de consistir en muntar una consulta similar a Ripoll o a Olesa de Montserrat, tant se val, no farem sinó constatar resignadament la nostra impotència.