Pàgines

dimecres, 10 de juliol del 2013

En el sisè aniversari: Cornuts i pagar el beure

Una constant dels articles d’aquests sis anys del meu Bloc de notes és que als catalans ens ha tocat sempre fer el paper del cornut que a més ha de pagar el beure. No solament patim un espoli constant i insostenible, sinó que, per postres, els mateixos que ens espolien són els que ens retreuen les conseqüències d’aquest espoli. És aquella ja coneguda arrogància tan hispànica de no conformar-se amb l’abús del qui ostenta el poder sobre els seus subjugats, sinó que per acabar-ho d’arrodonir n’han de fer ostentació.

El dèficit fiscal de Catalunya, xifrat pel mateix Govern espanyol en un 8’5% del PIB, és a dir 16.000 milions d’euros, és un dels causants del dèficit, i per tant del deute, de l’administració catalana. Per aquest any estem parlant d’un dèficit que oscil·la entre els 2 i els 4 mil milions, entre una vuitena i una quarta part del dèficit fiscal. Quan la Generalitat es troba ofegada econòmicament perquè l’Estat, a part del dèficit fiscal, tampoc paga els deutes pendents que es xifren en més de 8 mil euros, aleshores el mateix Estat és el que proposa, cínicament, avançar uns diners al Govern català, però cobrant-li interessos. Ens cobren interessos per pagar-nos amb retard una part del deute. Això és el que fa amb el Fons de Liquiditat Autonòmica, els recursos del qual surten del que ha ingressat de més dels impostos dels catalans.


Ara ja només faltava que el Govern espanyol es tragués de la màniga una mena de llei que li permeti intervenir els impostos cedits a les autonomies (de fet només es refereixen a Catalunya) si aquestes no paguen les factures en el termini establert de 30 dies. I està clar, la Generalitat no pot pagar a temps perquè l’Estat és el primer i principal morós. I la història és sempre la mateixa, després de ser espoliats se’ns sanciona per ser insolvents: d’això se’n diu ser cornut i pagar el beure.