Els sindicats de l’ensenyament a Catalunya han convocat una vaga per aquest dijous dia 14 de febrer. El motiu és el rebuig que ha generat la proposta de bases per a una nova llei d’Educació que propugna el Conseller Ernest Maragall. El Departament argumenta que es tracta només d’un document de bases per a ser debatut, i per tant obert al diàleg amb tots els col·lectius implicats, però els sindicats no han volgut esperar el resultat d’un hipotètic procés debat i de recerca de consensos, per demostrar la seva força. Dit d’una altra manera, si Maragall tenia la intenció de debatre i negociar la seva proposta podia haver-la portat abans de fer-la pública a les meses de diàleg amb els sindicats; i aquests podien haver esperat com es desenvolupaven les negociacions abans de convocar la vaga. No és, doncs, una vaga per a unes reivindicacions concretes, sinó per a mesurar les forces i incrementar la capacitat negociadora dels sindicats.
Resulta si més no xocant que els sindicats convoquin, ara, amb unes eleccions a la cantonada, una vaga contra un govern pretesament d’esquerres. I sobretot sorprèn que les consignes i els punts claus que motiven la vaga facin referència precisament a polítiques reaccionàries i de dretes que propugna el govern tripartit de la Generalitat. I personalment encara em resulta més contradictori, perquè sovint he criticat aquest govern per fer polítiques poc d’esquerres, o per les seves renúncies a fer polítiques decididament nacionals amb l’excusa que l’important eren les polítiques socials... i ara fins i tot jo trobo excessives les acusacions de dretanització que formulen els sindicats de l’ensenyament.
És evident que la vaga té més de tàctica pre negociadora, de prendre posicions i fer una demostració de força, que de reivindicació pròpiament dita. Però, des de l’esquerra i des d’Esquerra ens ho hauríem de fer mirar: les reivindicacions sindicals apunten a polítiques descaradament de dretes, a favor de la privatització i en contra de l’escola pública.
Resulta si més no xocant que els sindicats convoquin, ara, amb unes eleccions a la cantonada, una vaga contra un govern pretesament d’esquerres. I sobretot sorprèn que les consignes i els punts claus que motiven la vaga facin referència precisament a polítiques reaccionàries i de dretes que propugna el govern tripartit de la Generalitat. I personalment encara em resulta més contradictori, perquè sovint he criticat aquest govern per fer polítiques poc d’esquerres, o per les seves renúncies a fer polítiques decididament nacionals amb l’excusa que l’important eren les polítiques socials... i ara fins i tot jo trobo excessives les acusacions de dretanització que formulen els sindicats de l’ensenyament.
És evident que la vaga té més de tàctica pre negociadora, de prendre posicions i fer una demostració de força, que de reivindicació pròpiament dita. Però, des de l’esquerra i des d’Esquerra ens ho hauríem de fer mirar: les reivindicacions sindicals apunten a polítiques descaradament de dretes, a favor de la privatització i en contra de l’escola pública.