Els socialistes estan nerviosos, perquè se la veuen a venir. En tres anys poden patir tres derrotes seguides que els descavalquin consecutivament del Govern de la Generalitat, de l’Ajuntament de Barcelona i del Govern espanyol. Més que nerviosos semblen desesperats. I qualsevol que estigui desesperat és capaç d’engegar trets a tort i a dret empitjorant encara més la seva situació. De fet, hom diria que, hores d’ara, Montilla ja està exercint d’oposició. Potser perquè sap que, un cop consumada la derrota, tampoc es quedarà al Parlament a la banqueta de l’oposició, perquè al carrer de Nicaragua ja li estan preparant el substitut.
Una d’aquesta accions incongruents d’una oposició que encara ocupa els seients del Govern, l’hem vista aquests dies quan Montilla ha retret a Artur Mas que hagi votant a la Mesa del Parlament a favor de la tramitació de la Iniciativa Popular per a la celebració d’un referèndum, quan Mas no es cansa de dir que, de moment, no creu que sigui oportú convocar-lo. I és que o el Montilla va confós o pretén confondre la ciutadania. A la Mesa del Parlament, hi va haver uns grups que van votar a favor de tramitar la Iniciativa Popular o uns altres que hi van votar en contra; però els dos blocs confrontats no corresponen a un bloc de partits independentistes enfront d’un bloc de partits unionistes, sinó simplement a un bloc de partits demòcrates als quals no fa por que la gent expressi la seva voluntat enfront de partits antidemocràtics. Al capdavall, la funció de la Mesa no era altra que valorar si la Iniciativa Popular complia els requisits legals que marca la llei; i no li corresponia fer valoracions polítiques sobre el seu contingut.
I és que, tot i que sembla que la dictadura ja ens queda molt lluny, encara no hem guanyat la batalla de la democràcia. Encara no podem passar a debatre i decidir directament sobre les diferents opcions possibles, sinó que encara estem debatent si els ciutadans tenim dret a votar o no en tenim. Populars i socialistes (perquè mantenen aquest nom aquesta colla de cràpules?), encara estan ancorats en el franquisme i per això els sobta que hi hagi partits demòcrates que estiguin a favor de permetre que la gent exerceixi el seu dret a vot, prescindint de quina serà l’orientació del seu vot.
Una d’aquesta accions incongruents d’una oposició que encara ocupa els seients del Govern, l’hem vista aquests dies quan Montilla ha retret a Artur Mas que hagi votant a la Mesa del Parlament a favor de la tramitació de la Iniciativa Popular per a la celebració d’un referèndum, quan Mas no es cansa de dir que, de moment, no creu que sigui oportú convocar-lo. I és que o el Montilla va confós o pretén confondre la ciutadania. A la Mesa del Parlament, hi va haver uns grups que van votar a favor de tramitar la Iniciativa Popular o uns altres que hi van votar en contra; però els dos blocs confrontats no corresponen a un bloc de partits independentistes enfront d’un bloc de partits unionistes, sinó simplement a un bloc de partits demòcrates als quals no fa por que la gent expressi la seva voluntat enfront de partits antidemocràtics. Al capdavall, la funció de la Mesa no era altra que valorar si la Iniciativa Popular complia els requisits legals que marca la llei; i no li corresponia fer valoracions polítiques sobre el seu contingut.
I és que, tot i que sembla que la dictadura ja ens queda molt lluny, encara no hem guanyat la batalla de la democràcia. Encara no podem passar a debatre i decidir directament sobre les diferents opcions possibles, sinó que encara estem debatent si els ciutadans tenim dret a votar o no en tenim. Populars i socialistes (perquè mantenen aquest nom aquesta colla de cràpules?), encara estan ancorats en el franquisme i per això els sobta que hi hagi partits demòcrates que estiguin a favor de permetre que la gent exerceixi el seu dret a vot, prescindint de quina serà l’orientació del seu vot.