Només llegint i buscant mitjans alternatius es possible trobar informació del que està passant amb els pobles indígenes de l’Amèrica Llatina. Els mitjans de comunicació d’aquí no estan gens interessats en explicar la realitat que es viu a la selva amazònica, als altiplans bolivians o a la serralada dels Andes. I no és pas que no hi hagi interessos europeus, espanyols o catalans, perquè són diverses les empreses d’aquí que hi tenen explotacions o centres de producció; però, precisament per això convé tenir una perspectiva allunyada que no ens faci qüestionar res.
Ens sorprèn des d’Europa l’aparició de personatges polítics pintorescos, de difícil catalogació, que en tot cas són la millor resposta possible als polítics tradicionals que sempre han tingut el suport dels estats capdavanters. Als Estats del primer món sempre han anat bé aquesta mena de polítics corruptes que, a canvi de beneficar extraordinàriament una minoria autòctona, han ofert a les grans companyies foranes la possibilitat d’espoliar sense manies el propi país. I per això convé no donar massa informació de la violació permanent dels drets humans, dels crims d’Estat com a pràctica quotidiana o d'un racisme ferotge contra els pobles indígenes; unes pràctiques de les quals són còmplices els estats europeus i els Estats Units, així com les empreses que operen en aquells països. El silenci informatiu no és gratuït ni casual.
Perú pot ser un cas paradigmàtic d’aquesta realitat llatinoamericana, però podria ser equiparable a la que es viu a Equador o a Colòmbia, per exemple; sense oblidar que tampoc els països on han aparegut dirigents populistes, que aparentment pretenen capgirar la situació, estan exempts de corrupteles de tota mena, al servei dels mateixos. La complicitat dels cacics autòctons amb els interessos de les empreses i dels estats de l’anomenat primer món genera enormes beneficis a costa de l’empobriment general de la població, de l’espoli dels recursos naturals que gestionats honestament i en benefici del país els podria portar a altes cotes de desenvolupament, i sobretot a costa de l’extermini dels pobles indígenes. Però aquí ens convé més el silenci informatiu. A tot estirar, els mitjans de comunicació ens parlen d’alguna sortida de to de polítics pintorescos, i naturalment dels beneficis que en treuen les nostres grans empreses multinacionals.
Ens sorprèn des d’Europa l’aparició de personatges polítics pintorescos, de difícil catalogació, que en tot cas són la millor resposta possible als polítics tradicionals que sempre han tingut el suport dels estats capdavanters. Als Estats del primer món sempre han anat bé aquesta mena de polítics corruptes que, a canvi de beneficar extraordinàriament una minoria autòctona, han ofert a les grans companyies foranes la possibilitat d’espoliar sense manies el propi país. I per això convé no donar massa informació de la violació permanent dels drets humans, dels crims d’Estat com a pràctica quotidiana o d'un racisme ferotge contra els pobles indígenes; unes pràctiques de les quals són còmplices els estats europeus i els Estats Units, així com les empreses que operen en aquells països. El silenci informatiu no és gratuït ni casual.
Perú pot ser un cas paradigmàtic d’aquesta realitat llatinoamericana, però podria ser equiparable a la que es viu a Equador o a Colòmbia, per exemple; sense oblidar que tampoc els països on han aparegut dirigents populistes, que aparentment pretenen capgirar la situació, estan exempts de corrupteles de tota mena, al servei dels mateixos. La complicitat dels cacics autòctons amb els interessos de les empreses i dels estats de l’anomenat primer món genera enormes beneficis a costa de l’empobriment general de la població, de l’espoli dels recursos naturals que gestionats honestament i en benefici del país els podria portar a altes cotes de desenvolupament, i sobretot a costa de l’extermini dels pobles indígenes. Però aquí ens convé més el silenci informatiu. A tot estirar, els mitjans de comunicació ens parlen d’alguna sortida de to de polítics pintorescos, i naturalment dels beneficis que en treuen les nostres grans empreses multinacionals.