Hi ha actes
simbòlics, testimonials, que ja se sap que resultaran absolutament inútils,
però que sovint s’han de fer. És, per exemple, la petició del diputat Joan
Tardà, d’ERC, perquè comparegui el President del Consell General del Poder
Judicial per tal de demanar-li que prengui mesures davant la vulneració dels
drets dels ciutadans de Vinaròs que veuen com el jutjat del seu municipi denega
les demandes presentades en llengua catalana.
La llei pot
dir el que vulgui, però la militància política dels responsables judicials de
Vinaròs els porta a no acceptar les demandes escrites en una de les llengües
oficials de la Comunitat Valenciana
que a ells no els agrada. Però aquesta circumstància, que en qualsevol país
democràtic es resoldria amb una demanda per prevaricació, ja que hi ha una
vulneració deliberada de la llei, a l’Estat espanyol és habitual quan es tracta
de menystenir no només la llengua catalana, sinó les lleis que regulen l’ús de
la llengua. La vulneració o no de la llei, ja sigui per part dels mateixos
jutges, dels cossos i forces de seguretat de l’Estat o de l’Administració, no
depèn sinó de la correlació de forces polítiques existent a cada indret, ja que
es tracta de vulneracions fetes a consciència per simples conviccions i
militància política. Per això són tan habituals al País valencià o a les Illes.
La Plataforma
per la Llengua
té editat un extens recull de casos similars en què les agressions a la llengua
catalana, obviant o negligint la legislació vigent, sempre queden impunes perquè
no es tracta de casos aïllats sinó d’una actitud generalitzada i encoratjada
des de les institucions espanyoles.
No és pas
difícil d’imaginar quina serà la resposta a la petició d’ERC perquè
comparegui al Congrés espanyol el President del CGPJ. El Partit Popular, i
probablement també el PSOE, impediran que hi hagi aquesta compareixença, perquè
ells comparteixen aquesta vulneració permanent de la legalitat espanyola quan
es tracta d’afavorir el seu nacionalisme espanyol que es basa en la persecució
i la negació dels drets dels qui tenen altres llengües que la castellana. I no
cal dir que una demanda per la via judicial tampoc tindria millor resultat. La Justícia espanyola mereix
aquesta denominació a mitges, perquè si bé es cert que és profundament
espanyola en el sentit més imperialista i excloent del terme, no té res de
justa. Pretendre que la
Justícia espanyola sigui justa no és una utopia, és una
quimera.