Pàgines

dimarts, 27 de desembre de 2011

La Justícia igual per a tothom? Seran bandarres...!

La hipocresia de la majoria de la nostra classe política és incommensurable. Excepte els republicans, IC i SI, la resta s’han dedicat a fer un elogi de les paraules del Rei espanyol: “La Justícia és igual per a tothom”. És possible tanta ximpleria? Aquesta frase deu ser tan certa com aquella altra que deia que la llengua castellana no havia estat mai imposada a ningú. S’ha de ser un valent pocavergonya per anar-les-hi engaltant sense més ni més, faltant a la veritat, amb el convenciment que la majoria dels súbdits no gosarà aixecar-li la veu. Precisament perquè la llei no és igual per a tothom, començant per ell.

Alfred Bosch li recordava que si era cert això, el que caldria és que qualsevol ciutadà pogués tenir les mateixes oportunitat per a accedir a ser Cap d’Estat; la monarquia en sí ja és una vulneració del principi d’igualtat de tots els ciutadans. I tot seguit li demanava transparència en tot el que fa referència als pressupostos i a la gestió de la Casa Reial. Sincerament, tot i que estic d’acord en demanar transparència en tots els àmbits de la cosa pública, aquest darrer aspecte em sembla “pecata minuta”. El que és greu és que tinguem una Constitució que estableix com a principi de l’anomenada democràcia espanyola la desigualtat dels ciutadans davant la llei. Les paraules del Rei són inconstitucionals no només perquè la mateixa Constitució ja estableix que hi ha uns pocs ciutadans que poden ser Cap d’Estat, discriminant la resta inclosos els membres femenins de la mateixa Casa reial, sinó perquè aquesta Constitució deixa clar, i així ho ha refermat el seu TC, que els qui tenen la llengua castellana com a pròpia tenen uns drets als quals no poden acollir-se els qui en tenen una altra com a llengua pròpia; perquè aquesta Constitució nega als ciutadans catalans o bascos o gallecs, a decidir sobre el seu futur, mentre que als altres els atorga el dret a decidir el seu futur i el dels altres.

La llei no és igual per a tothom, perquè així ho diuen la Carta Magna, les resolucions del Tribunal Constitucional i les lleis que se’n deriven. Però, fins i tot obviant el text literal de les lleis i de les resolucions judicials que en fan la interpretació, tothom sap que l’aplicació de la Justícia no és mai igual per a tothom. Es poden demanar quatre o cinc anys de presó per tocar el piano, o es pot condemnar a algú per haver comès un delicte menor, però els grans estafadors eludeixen fàcilment la Justícia, perquè ja els han fet les lleis a la seva mida i a la mida de les seves estafes, perquè allarguen deliberadament i consentida els processos fins que prescriuen, i en el pitjor dels casos acaben sent indultats com darrerament va fer el PSOE amb el conseller delgat del Banc de Santander. Dir que la Justícia és igual per a tothom és una broma de mal gust, un insult a la gent honrada, una poca-soltada impertinent i una mentida com una catedral.