Pàgines

divendres, 5 de juliol del 2013

Petició clara, pública i d’abast internacional

Ho deia l’altre dia la dirigent d’ERC Anna Simó: “La petició de Referèndum a l’Estat ha de ser clara, pública, homologable internacionalment i difosa als estaments oficials”. I és que no s’hi val a dir que d’alguna manera ja s’ha informat que hi havia la intenció de celebrar una consulta. Aquesta és una argumentació que sembla estrany que pugui provenir de gent bregada en el món de la política, de la legislació i de l’àmbit jurídic. El que no està escrit i documentat no existeix.

Quan un Ajuntament, una entitat o qualsevol institució aprova una moció al final dels punts pròpiament de la queixa, de la petició, o de la declaració, s’hi afegeix un darrer apartat en què s’acorda enviar el contingut de l’acord a les instàncies superiors pertinents. Bàsicament perquè en tinguin constància. A ningú se li acut dir que ja se n’assabentaran a través dels mitjans de comunicació. En el nostre cas, a més, aquest formalisme és molt més important perquè som conscients que la petició formal al Govern espanyol no deixa de ser un pas previ, sabedors de la seva resposta, a noves accions que implicaran altres institucions de caràcter internacional. Sembla, doncs, imprescindible que la petició que faci el Govern català per a celebrar la consulta en base a les lleis espanyoles sigui amb tota la formalitat possible i amb tota la publicitat possible; perquè al final encara sortirà un Navarro qualsevol, fent veure que no s’assabenta de la pel·lícula, a dir que ells estan per una consulta pactada. Els ciutadans han de saber què s’ha demanat a Madrid, i quina ha estat la seva resposta, entre altres coses per saber qui és el qui no vol aplicar la legislació vigent que permetria la celebració de la consulta. I sobretot, perquè si la resposta és la presumible, però que també voldríem clara i pública, quedi encara més legitimat fer el següent pas.


Però és fonamental que les institucions internacionals tinguin un coneixement formal i explícit de la petició del Govern de Catalaunya, perquè quan l’Estat imposi la seva legalitat des de Catalunya puguem exhibir davant del món la nostra legitimitat. Tantes vegades com ens emmirallem amb Escòcia, i ara resulta incomprensiblement que el Govern de la Generalitat no vulgui seguir el seu model que li ha donat bons resultats i es refia, potser, d’unes habilitats secretes i d’uns plans B que al final no han existit mai.