Ho deia
l’altre dia la dirigent d’ERC Anna Simó: “La petició de Referèndum a l’Estat ha
de ser clara, pública, homologable internacionalment i difosa als estaments
oficials”. I és que no s’hi val a dir que d’alguna manera ja s’ha informat que
hi havia la intenció de celebrar una consulta. Aquesta és una argumentació que
sembla estrany que pugui provenir de gent bregada en el món de la política, de
la legislació i de l’àmbit jurídic. El que no està escrit i documentat no
existeix.
Quan un
Ajuntament, una entitat o qualsevol institució aprova una moció al final dels
punts pròpiament de la queixa, de la petició, o de la declaració, s’hi afegeix
un darrer apartat en què s’acorda enviar el contingut de l’acord a les
instàncies superiors pertinents. Bàsicament perquè en tinguin constància. A
ningú se li acut dir que ja se n’assabentaran a través dels mitjans de
comunicació. En el nostre cas, a més, aquest formalisme és molt més important
perquè som conscients que la petició formal al Govern espanyol no deixa de ser
un pas previ, sabedors de la seva resposta, a noves accions que implicaran
altres institucions de caràcter internacional. Sembla, doncs, imprescindible
que la petició que faci el Govern català per a celebrar la consulta en base a les lleis
espanyoles sigui amb tota la formalitat possible i amb tota la publicitat
possible; perquè al final encara sortirà un Navarro qualsevol, fent veure que no
s’assabenta de la pel·lícula, a dir que ells estan per una consulta pactada.
Els ciutadans han de saber què s’ha demanat a Madrid, i quina ha estat la seva
resposta, entre altres coses per saber qui és el qui no vol aplicar la
legislació vigent que permetria la celebració de la consulta. I sobretot,
perquè si la resposta és la presumible, però que també voldríem clara i
pública, quedi encara més legitimat fer el següent pas.
Però és
fonamental que les institucions internacionals tinguin un coneixement formal i
explícit de la petició del Govern de Catalaunya, perquè quan l’Estat imposi la
seva legalitat des de Catalunya puguem exhibir davant del món la nostra
legitimitat. Tantes vegades com ens emmirallem amb Escòcia, i ara resulta
incomprensiblement que el Govern de la Generalitat no vulgui seguir el seu model que li ha
donat bons resultats i es refia, potser, d’unes habilitats secretes i d’uns
plans B que al final no han existit mai.