Pàgines

divendres, 8 d’abril de 2011

Les retallades a la sanitat no són gratuïtes

Ho deia dies enrere referint-me a les Centrals nuclears: no es pot mentir a la població dient que les Centrals Nuclears són absolutament segures i que, per tant, no té cap sentit oposar-se a tenir-ne una, o un cementiri nuclear, al costat de casa. Es pot argumentar que el risc hi és, i que posant a la balança els riscos i els beneficis, hom es decanta pels beneficis (els morts, si es dóna el cas, ja els enterrarem). És com quan assumim el risc d’agafar el cotxe o un avió per desplaçar-nos; conscients del risc, optem per jugar-nos-la perquè no volem renunciar als avantatges que aquests mitjans ens proporcionen. I els pilots de curses assumeixen encara un risc molt més elevat; però ho fan conscientment, sense enganys i de forma voluntària.


Amb la retallada dels pressupostos de la sanitat passa el mateix. Es pot argumentar que en l’actual situació econòmica hem d’assumir que fem un pas enrere en la qualitat de la sanitat pública, i que això implica no només una disminució del benestar de la població, uns retards i unes molèsties per als usuaris, sinó també conseqüències irreparables de malalties no detectades a temps, de més possibilitats d’errors i, en definitiva, de persones que hi deixaran la vida. Si es planteja així, honestament, i la població ho accepta o ho considera inevitable donades les condicions actuals, no hi ha res a dir. Ara bé, el que no pot fer el Conseller de Sanitat és dir que les retallades no afectaran la qualitat de la sanitat, que ningú deixarà de ser atès, que tindrem les mateixes possibilitats que fins ara de fer-nos revisions preventives, de diagnosticar-nos precoçment les malalties, de rebre l’atenció adequada, etc. Això és mentir i enredar la gent.


El Govern de CiU comença incomplint de forma flagrant i descarada el seu programa electoral. Deu pensar que això dels programes i les promeses electorals són parafernàlia de campanya que no s’ha de tenir en compte. I a més ho fa amb fatxenderia, engegant tota la maquinària manipuladora del poder. Probablement, si diguessin les coses pel seu nom, sense mentir ni amagar la realitat als ciutadans, ells mateixos tindrien vergonya de presentar-ho. L’engany, doncs, és per a vendre la moto als ciutadans, però també per a tranquil·litzar la seva consciència.