La presentació del pla de treball del Consell per a la Transició Nacional és una mostra de què el procés se segueix amb ordre i amb rigor. Res a veure amb els esgarips, els histerismes i les actituds insultants dels polítics espanyols. Una cosa i l’altra no són sinó la constatació que la cosa ara va de debò. Ja ens podem fer pagues que el Govern espanyol emprarà totes les seves armes i tot el joc brut que tingui al seu abast per intentar frenar-ho: des de la utilització dels òrgans de Justícia i del TC posats al seu servei, a la persecució dels qui gosin expressar públicament la seva opinió o a deportacions com les del líder dels col·lectius marroquins a Catalunya, també per la mateixa motivació ideològica.
Malgrat les provocacions i els insults (el Vidal Quadras acaba de dir que el 60% dels ciutadans de Catalunya són xusma i delinqüents), nosaltres hem de seguir el nostre procés amb la serietat amb què ho presentava Carles Viver Pi-Sunyer, president d’aquest Consell assessor per a la Transició Nacional de Catalunya. Ho deia la mateixa Alícia Sánchez Camacho, quan parlava que no es podia fer una consulta sense disposar de la suficient informació; doncs aquest és l’objectiu, disposar de les eines i la informació per a poder decidir el nostre futur. Curiosament, els polítics espanyols, amb la Camacho al capdavant, es van passar una bona temporada advertint-nos dels perills i de les malvestats que ens sobrevindrien en cas d’esdevenir un nou Estat independent, i ho feia abans-d’ahir altra vegada el socialista José Bono: “Catalunya serà més pobra si no és espanyola”. Se suposa que quan fan aquestes prediccions apocalíptiques sobre el nostre futur independent deu ser perquè n’han fet algun estudi o poden contrastar-ho amb dades fidedignes; també és possible que siguin declaracions fetes a la lleugera, està clar.
Si els espanyols fan els seus estudis, les seves prospeccions de futur, amb molta més raó n’ha de fer el Govern català que és qui condueix aquest procés que ens ha de portar a decidir sobre el nostre futur. Però, està clar, de la mateixa manera que estan en contra que es faci la consulta per por del resultat, també els fa por que el Govern català encarregui els seus estudis per por de les conclusions. En el ben entès, però, que fins i tot amb unes perspectives adverses els catalans tindríem igualment el dret a decidir.