Pàgines

dijous, 11 de març del 2010

Quan l’emergència deixa de ser-ho

Pot semblar contradictori amb el que deia abans d’ahir. L’endemà mateix de la nevada, no és que justifiqués el descontrol, la descoordinació o els desencerts de l’administració davant d’una situació d’emergència, però sí que ho relativitzava perquè hi ha situacions que sobrepassen la capacitat normal de resposta de qualsevol administració, i sobretot perquè exactament el mateix discurs que hem sentit aquests dies per part de l’oposició criticant el Govern i aquest defensant-se, l’havíem sentit temps enrere amb els papers canviats. Hi ha una expressa i deliberada mala fe, tant per part dels governants que no volen acceptar mai els errors, com per part de l’oposició que sempre aprofita qualsevol incident per a desgastar el Govern. D’aquí que la seva credibilitat sigui nul·la.

Ara bé, una cosa és l’emergència del moment, les decisions preses, i les o no preses, en el moment precís del foc o del temporal, quan la magnitud dels fets fàcilment pot desbordar l’administració o els equips professionals més ben preparats. I l’altra és que tres dies després encara estiguem com estem. És absolutament inadmissible que una població es quedi tres dies sense llum, que les companyies elèctriques menteixin deliberadament sobre la situació real, que es deixi sense llum, però sobretot sense calefacció, serveis bàsics com llars d’avis, centres d’atenció primària...

Puc entendre que no s’encertés en les mesures d’emergència per aturar els camions de les carreteres, que el senyor Boada sortís el dilluns davant els mitjans de comunicació sense tenir la més remota idea de la situació real, i cadascuna de les mil i una incidències que s’anaven produint aquella tarda. Però no la negligència i la irresponsabilitat manifesta dels dies posteriors. És molt greu que es tardi més de sis hores a treure uns centenars de passatges atrapats en un tren, però molt més greu encara és que no es restableixi immediatament el subministrament elèctric a poblacions senceres, i sobretot a serveis de primera necessitat. Perquè és absolutament fals que la Generalitat no disposi dels recursos i dels mecanismes suficients per a impedir el calvari que han hagut de patir a moltes poblacions gironines. La pèssima gestió, insisteixo, no tant del moment d’emergència del temporal com de la resposta posterior exigeix dimissions i depuració de responsabilitats.

Però hi ha encara un altre fet molt més greu des del punt de vista polític. Per a justificar l’injustificable, se’ns va voler vendre la imatge del President Montilla, tan preocupat per la situació que fins i tot feia una visita personal a alguna de les companyies elèctriques. Quina moto li van vendre? Ho vam veure ahir al Parlament: El president de la Generalitat aprofitava l’ocasió (no sabem si parlava en tant que President, Primer Secretari del PSC, o delegat de les companyies elèctriques) per a defensar la MAT, quan en tot cas l’evidència dels fets avalaria les tesis favorables al soterrament de les línies. Podem demanar dimissions, però suposo que serà difícil que es produeixin perquè el primer que hauria de dimitir, per incompetent i per irresponsable, és el president Montilla.