Pàgines

dimecres, 17 d’octubre del 2012

Amb tramposos no s'hi juga

Un dels problemes que agreugen encara més les difícils relacions entre Catalunya i Espanya és que els espanyols sempre fan trampa. Els seus no són arguments clars, amb els quals es pugui discrepar més o menys, sinó que sempre són canviants en funció de l’interès de cada moment. No hi ha cap principi que s’aguanti, i quan emeten una sentència que sembla que sigui una base inqüestionable sobre la qual construir tot un projecte, només cal que la mateixa sentència se’ls pugui girar en contra per canviar immediatament d’opinió, o sortir dient que allò només és aplicable en el seu cas.

Quan les forces independentistes o sobiranistes érem clarament minoritàries al Parlament de Catalunya i reclamàvem el reconeixement del dret a l’autodeterminació, la resposta dels populars i socialistes espanyols era clara i contundent: ja ens autodeterminem cada vegada que anem a votar. Però, ara que tot sembla indicar que seguint les seves propostes ens podem autodeterminar anant a votar en aquestes eleccions plebiscitàries, ara surten que això no val i que el resultat i les propostes de la majoria que surti de les urnes no s’haurà de tenir en compte. El President Mas diu que vol fer una consulta al poble de Catalunya perquè decideixi el seu futur, i, per més que Artur Mas ha reiterat que ho farà seguint la legislació espanyola, la catalana o emparant-se en el dret internacional, els espanyols adverteixen que res no es pot fer fora de la legalitat; els socialistes fins i tot tenen el desvergonyiment de dir que ells ja estan a favor de la consulta, sempre que es faci dins d’aquesta legalitat. Però, tot seguit, ells ja donen per descomptat, sense saber ni quin tipus de pregunta es voldria fer, que ells s’oposaran a què la consulta es pugui fer legalment, negant per suposat l’autorització des del Govern espanyol, i recorrent qualsevol intent de crear democràticament una llei catalana que ho permeti.

De fet, les reaccions aïrades i fora de lloc del Govern espanyol no responen a les propostes del President de la Generalitat, que sempre parla d’actuar dins de la legalitat (espanyola, catalana o internacional), democràticament i a partir d’àmplies majories. Responen més aviat al que preveuen que passaria si es permetés que Catalunya exercís el dret democràtic de decidir el seu futur; i per tant, dediquen tot el seu temps a alertar-nos de l’apocalipsi que ens cauria al damunt amb la independència; un apocalipsi que tampoc és que ens sobrevingués per atzar ni com a resultat de l’exercici democràtic, sinó de les seves pròpies accions hostils contra Catalunya.